Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Carme Forcadell: 'L'ANC no ha de fer cap més pas enrere com el de després del 9-N'

Entrevista a la presidenta en funcions de l´Assemblea Nacional Catalana
Whatsapp
Carme Forcadell, al seu despatx a l\'Assemblea, poc abans d\'empaquetar les seves coses per deixar lloc al nou president o presidenta.  Foto: M.V. Bertran

Carme Forcadell, al seu despatx a l\'Assemblea, poc abans d\'empaquetar les seves coses per deixar lloc al nou president o presidenta. Foto: M.V. Bertran

Quin sentiment predomina en vostè en deixar la presidència de l’Assemblea Nacional Catalana?

Ho deixo molt contenta, satisfeta per la feina feta. Sempre he dit que m’hauria agradat continuar fins al 27 de setembre, però això no és possible, pels propis estatuts de l’ANC. Estic molt contenta perquè en tres anys hem fet moltíssima feina.

Quin paper tindrà ara vostè dins de l’ANC?

Passo a ser una sòcia més. Continuaré treballant des de la meva territorial, que és la de Sabadell, on visc, perquè les eleccions del 27 de setembre siguin un èxit.

Té la sensació que l’ANC quedarà en bones mans?

Per descomptat. Hi ha moltíssima gent molt vàlida que poden fer perfectament la feina que hem estat fent fins ara.

Creu que la nova presidenta, o nou president, serà continuista?

No sabem encara qui serà el president o presidenta, però jo crec que, més enllà d’això, hi ha la manera de fer les coses de l’ANC, que no té a veure tant amb la Carme o amb qui surti. Nosaltres ens hem distingit per fer les coses d’una determinada manera, però no les he fet jo, sinó que les fa l’ANC: sempre propositius, molt actius, sempre mirant al futur, sent positius i no reactius, no caiem en jocs de rèplica i contrarèplica. Aquesta és la manera com l’ANC ha de continuar.

Esdevindrà l’ANC un dia un partit?

Els nostres estatuts diuen que no serem un partit polític. Els socis de l’ANC això no ho volen. El moviment ha anat de baix a dalt i continuarà així, perquè això és el que ens ha donat la força que tenim. Si tenim força és perquè nosaltres estem arrelats al territori, i perquè les coses funcionen de baix a dalt. Perquè la gent sent que el que diu és escoltat, i que tots som importants. Ningú és imprescindible i tots som importants. Jo crec que això és el que continuarà sent l’ANC. De convertir-nos en partit polític, ni parlar-ne, perquè no només ho diuen els estatut,s sinó que els socis de l’ANC això ho tenen claríssim.

De què està més orgullosa d’aquests tres anys al capdavant de l’ANC?

Del que estic més orgullosa és de l força de la gent, de la il·lusió del treball col·lectiu, de tot el que hem fet entre tots. Hem anat tots a una i tots hem sentit que formem part d’aquest gran projecte que és el camí cap a la República Catalana. Jo he anat molt pel territori i he vist la il·lusió de la gent, el coratge, tot el que fan, i amb quin esforç. Això és fantàstic, ens dóna la força que tenim. Estem on estem precisament per això, per la força de la gent. Jo crec que no només jo, sinó tots els socis de l’ANC, ens hem de sentir molt orgullosos.

Vostè se sent com un símbol del procés?

No, no, no. Jo he tingut l’honor i el privilegi de ser al davant de l’ANC. Jo era una persona desconeguda quan em vaig posar al capdavant de l’Assemblea. He de donar les gràcies a la gent per haver fet possible que jo estigués al capdavant, però el que jo he fet qualsevol altra persona ho hauria pogut fer. A l’ANC hi ha moltes persones que ho haurien pogut fer com jo.

Aquell crit de ‘president, posi les urnes’, de la darrera Diada, és un dels moments que més endins guarda, com un dels més culminants de la seva tasca?

És un d’aquests moments, sí, però crec que encara no tenim la perspectiva històrica per saber quins són aquests moments. En tres anys han passat moltes coses. Quan tinguem una perspectiva històrica, d’aquí a uns anys, ens n’adonarem del que hem fet en tres anys. Ara ens sembla tot normal, però el que hem fet no ho és, de normal. Ens adonarem millor d’aquests moments històrics que hem viscut. Un és el moment del ‘president, posi les urnes’, sí. I hi ha també el dia de la Via Catalana, quan vam veure –i ningú no s’ho creia– que sí que quedaríem tots enllaçats. ¡Aquell dia va ser...! O el dia que vaig entrar al Parlament per primer cop... El que sí que tinc clar és que, com a país, hem fet una cosa molt important, que és una revolució de baix a dalt. Una revolució tranquil·la, amb calma, amb serenitat, amb il·lusió, amb alegria. I això és molt important, i ho hem fet entre tots. Per tant, jo crec que aquesta és una mica la imatge que ens quedarà, i després cadascú dels que han viscut aquests moments que dèiem –és a dir, no només jo, sinó tothom– tindrà aquell moment que dirà ‘aquell dia aquell moment va ser el meu’.

Faci autocrítica. De què està menys contenta?

Jo sempre he fet autocrítica, i crec que després del 9 de novembre nosaltres hauríem hagut d’estar empenyent els partits. La realitat és que aquella campanya del 9 de novembre la societat civil vam ser els que realment vam treballar. Molt més que els partits, sobretot en la campanya amb Òmnium ‘Ara és l’hora’. Hi vam començar a treballar pràcticament al juny. Vam estar tot l’estiu treballant moltíssim. Llavors quan el 9-N finalment vam votar, vam dir ‘ara ja està, el 9-N ha estat un èxit, ara descansem una mica, ara els toca als partits, fem un pas enrere’.

I no ho haurien d’haver fet.

Tot i que teníem llavors molt clar que ho havíem de fer, ara crec que no ho hauríem d’haver fet. Perquè els partits no van estar a l’alçada. Si haguéssim estat pressionant molt més, potser... No sabem com haurien anat les coses, però potser haurien estat diferents

Van extreure, doncs, una lliçó de cara al que pugui venir a partir d’ara?

És que crec que això pot passar també ara amb el 27 de setembre. Ara treballarem molt fins al 27 de setembre, i després no afluixarem. Després continuarem treballant igual de fort perquè es compleixi el full de ruta. L’ANC haurà d’estar pressionant molt perquè no ens passi com l’endemà del 9 de novembre, que després de votar vam dir ‘doncs ara és l’hora dels polítics’. Doncs no. No farem cap més pas enrere.

Després del 24-M pressionaran més, doncs?

Nosaltres vam començar ja molt forts amb aquell acte del 24 d’abril al Palau Sant Jordi. Un primer moment àlgid seran les eleccions del 24 de maig; un segon punt àlgid serà l’Onze de Setembre; i el tercer seran les eleccions del 27-S. Ara hem d’anar pujant en intensitat, i continuar estant atents als partits polítics. Ells han signat un full de ruta que diu que es farà un govern de concentració nacional, doncs que el facin; que s’obrirà un procés constituent, doncs que l’obrin... No farem cap pas enrere com vam fer el 9 de novembre.

Un dels moments més amargs van ser les discussions internes arran de llista unitària sobiranista?

No era tant per la llista unitària, sinó que ens adonàvem que havíem fet un pas enrere que no l’hauríem hagut de fer.

El debat sobre la llista única sobiranista està mort i enterrat?

A l’ANC, sí. En la nostra darrera assemblea nacional, a Lleida a l’abril, la gent va aprovar el full de ruta, i els acords són per complir-los. Ara bé, nosaltres no ens presentem a les eleccions, i no som un partit polític. Si els partits polítics decideixen entre tots una altra cosa, nosaltres els donarem suport si aquesta cosa està d’acord amb el nostre full de ruta. Però nosaltres el que de moment tenim és un acord signat amb el president d’ERC, amb el president de la Generalitat, amb Òmnium, amb l’AMI. I no només un acord, sinó un full de ruta aprovat amb el qual Súmate hi està d’acord, i els socialistes de MES i d’Avancem. La CUP hi vol entrar per fer les seves propostes en el procés constituent... I jo continuo dient, perquè ho he de dir, que estic convençuda que Unió s’hi sumarà després del procés intern que ha de fer.

Vostè es presentarà a les eleccions del 27-S per algun partit? Per ERC, per exemple?

No, no, no. No sé el que faré. A hores d’ara no ho sé, de veritat.

O es reserva ara per si més endavant cal sortir a desencallar alguna situació de bloqueig?

Jo continuaré treballant, anant a actes...

Perquè, si es presentés, vostè seria capaç d’aglutinar molta gent, oi?

Ara per ara no ho contemplo. No sé què faré. Quan ho sàpiga, ja ho diré.

Quina assignatura pendent té l’ANC?

Crec que encara hem d’arribar a una part de la ciutadania a la qual no hem arribat, per explicar-los els beneficis de la independència. Crec que ens toca fer molta feina en el camp sindical. Cal explicar per què la independència serà bona per als treballadors. La independència és un mitjà, un mitjà per aconseguir un país millor. El que volem és construir la República Catalana, i defensem els valors republicans: llibertat, igualtat, democràcia, justícia social. Això és el que volem, i això ho hem d’explicar, i ho hem d’explicar molt en el món sindical. Hem d’anar a tots els sindicats i explicar-los el nostre projecte. Hi hem anat, però encara hi hem d’anar més. També hem d’anar a moltes altres associacions. Jo crec que el que ens fa falta és no fer tants actes com fèiem, grans actes per a convençuts, sinó actes més sectorials, enfocats a sindicats, associacions de veïns, associacions de barri, associacions d’immigrants, per explicar-los per què, a ells en concret, els beneficiarà la independència.

I Europa? No cal que Europa comprengui bé el que està passant a Catalunya, especialment de cara al que pugui passar el 27-S?

Tot s’ha de fer alhora, però jo crec que a Europa tenen molt clar que l’Estat espanyol no ens ha deixat votar. Sobretot després del referèndum a Escòcia. Europa sap perfectament el que ha passat a Escòcia i que aquí a Espanya no ens han deixat votar. A l’Estat espanyol hi ha un dèficit democràtic molt important. I ara saben que utilitzarem unes eleccions perquè no ens van deixar utilitzar el 9-N, que és el que nosaltres volíem. La qüestió de la llengua catalana és una altra cosa que coneix bé Europa. L’Estat espanyol té interès a crear un problema on no n’hi ha cap. El model educatiu no ha estat mai un problema a Catalunya, mai. Europa coneix molt bé què és la immersió lingüística, perquè és un sistema educatiu que ha estat premiat, que dóna molt bons resultats...Tot això ho sap molt bé. El que passa és que hi ha moltes pressions de l’Estat espanyol. Però fixi’s-hi, tot i així, tot i les pressions, cap president de cap govern no s’ha pronunciat en contra del procés. Estan a l’expectativa. Som nosaltres els que hem de fer el pas.

Com creu que influiria en el procés que Barcelona o Tarragona no tinguessin un ajuntament sobiranista després del 24-M?

Jo no crec en les enquestes. Recordem les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Deien que el president Mas guanyaria amb majoria absoluta. Les darreres enquestes del Regne Unit a peu d’urna deien que els laboristes i els conservadors estaven frec a frec. Nosaltres estem convençuts que a Barcelona hi haurà un govern sobiranista. I ens agradaria molt que a Tarragona també.

És suficient la ‘refundació’ empresa per CDC per deixar clar que el procés també vol fer net amb la corrupció?

Si no hagués estat pel procés sobiranista, molta corrupció no hauria sortit. L’Estat espanyol diu que hi ha qui s’embolica amb la bandera per tapar la corrupció, però és que l’Estat espanyol coneixia el cas Pujol, i no havia dit res fins ara. Estan utilitzant la denúncia dels casos de corrupció per frenar el sobiranisme. Nosaltres volem que surti la corrupció, precisament. Volem construir la República Catalana perquè volem trencar amb la Transició i també amb la corrupció. Aquests atacs jo crec que ens han servit per conèixer per exemple aquest cas de corrupció. Doncs que surti tot i fem net. A Catalunya no hi ha només un partit que sigui el partit sobiranista. A part de CiU, hi ha ERC, hi ha la CUP, i fins i tot hi ha una part d’ICV i dels socialistes a favor de la independència. És transversal: és de centre, és de dretes i és d’esquerres.

Pot ser un inconvenient necessitar CiU –pot pensar algú–, en referència als presumptes casos de corrupció.

S’ha d’aprofitar l’oportunitat de la independència per fer els canvis que aquest país necessita. Si no fem la independència, sí que continuarem igual, no trencarem res. La independència és l’oportunitat de trencar. Construir la República Catalana és l’únic canvi social que no lideraran les elits econòmiques, s’hi hauran de sumar. Si tu vols trencar amb l’statu quo, si tu vols canviar les coses, l’única oportunitat és la independència, no n’hi ha cap altra. Per tant, aprofitem el moment i canviem. A més, no sabem qui guanyarà ni qui governarà després del 27-S, ningú no ho sap.

Si el 27-S guanyen els partits sobiranistes, al cap de 18 mesos hi haurà una declaració d’independència?

Al cap de 18 mesos es votarà la Constitució. És el que diu el full de ruta de l’ANC. Després del 27-S es farà un govern de concentració i s’iniciarà un procés constituent en el qual participarà no només el Parlament, que és qui farà la Constitució, sinó també les entitats socials, els partits polítics, els sindicats... Ha de ser una Constitució de tots. Es farà aquesta Constitució i es portarà a votació. Les persones que votin que estan d’acord amb aquesta Constitució, estaran votant que volen tenir un Estat català i una República Catalana. I si voten que no, estaran d’acord que volen continuar tenint la Constitució espanyola que ara tenim.

En aquests tres anys, quin comentari dels contraris a la independència l’ha sobtat més? Potser l’afirmació de Ciutadans que prohibirien la mobilització massiva prevista per a la Diada a la Meridiana?

No. De comentaris al·lucinants n’hem tingut molts. Aquella frase del ministre Margallo que ‘una Catalunya independiente vagaría por el espacio sideral’ és insuperable. Això quan ho expliques a fora no s’ho creuen. Els has de fer escoltar la gravació perquè, si no, no s’ho creuen.

Com hi reaccionen en el moment de sentir-les. Bé perquè els fan un favor?

Jo sempre he dit que nosaltres a l’ANC hem treballat molt, ens hem esforçat molt, però que l’Estat ens ajuda. El ministre Wert ens ha ajudat molt sempre, és un dels que més. I continua. A nosaltres, d’una banda aquests comentaris ens fan gràcia, però també ens saben greu, perquè, esclar, tots aquests comentaris i actuacions evidencien de quina mena d’Estat formem part, on vivim, on ens hem posat. Ens n’hem d’anar.

Sobre la polèmica amb el ministre Wert, algú pot pensar que quin mal fa una altra assignatura impartida en castellà. Què li diria?

Que quin mal fa continuar com fins ara si el model educatiu ens ha donat tant bons resultats. Jo crec que l’objectiu del PP és fer desaparèixer el català. Ja ho ha intentat de totes maneres, i al País Valencià i a les Illes, i a la Franja de Ponent on diuen que no parlen català sinó que parlen lapao. Això és una ofensiva en tota regla de l’Estat espanyol en contra del català. Al ministre Wert no li interessa la pedagogia, ni el benestar dels alumnes, ni que parlin les llengües que sigui, no els interessa absolutament res. Si els interessés això, no tocarien res, perquè s’ha demostrat que el sistema educatiu català funciona i que els nens catalans surten parlant tant bé el castellà, o més, que qualsevol nen de l’Estat espanyol. Tenim la sort que la majoria dels pares sí que se’ls estimen, els seus fills, i saben que l’ensenyament en català no divideix, que els dóna la possibilitat de parlar dues llengües. Com més llengües parla un nen, més àgil és mentalment. Ens hem de negar, hem de dir prou. Hem de ser insubmisos i desobedients. Aquí el que s’ha de fer és complir la Llei d’Educació de Catalunya.

La veig amb la mateixa força de sempre.

Estic il·lusionada amb el 27 de setembre. Ni en el millor dels nostres somnis, ni en el més agosarat, hauríem pensat que en tres anys aconseguiríem el que hem aconseguit. Al maig del 2012, per exemple, qui ens ho hauria dit? Ningú. Estàvem parlant llavors del pacte fiscal, eh? Per això, si miro enrere estic molt satisfeta; si miro cap al futur, il·lusionada. Sé que l’Onze de Setembre omplirem la Meridiana, i que el 27 de setembre votarem i guanyarem.

 

Temas

  • CATALUNYA

Comentarios

Lea También