Detecten tres nenes d'entre 7 i 14 anys a Catalunya a qui han practicat l'ablació

Els Mossos d’Esquadra han enviat al jutjat tres casos de nenes residents a la comarca del Gironès a qui han fet l’ablació. Tenen entre 7 i 14 anys, pertanyen a famílies d’ètnia subsahariana i dues de les menors són germanes. En tots els casos, qui ha donat l’alerta a la policia han estat els seus pediatres. A més, al llarg del 2016 s’han detectat dues nenes que viuen a la demarcació i que corrien risc evident de patir una ablació si marxaven als països d’origen. De fet, en un dels casos el jutjat ha prohibit als pares endur-se’n la petita a l’Àfrica. La sotsinspectora dels Mossos Rosa Negre admet que el protocol específic per lluitar contra la mutilació genital femenina «és efectiu», i la prova són els casos que es poden agafar a temps. «Malauradament, però, que se’n continuïn detectant vol dir que encara s’està lluny de l’objectiu final, que és eradicar aquesta pràctica», explica.

D’ençà del 2002, les comarques gironines compten amb un protocol per lluitar contra els casos de mutilació genital femenina. Tot i que a la demarcació no hi ha constància que es facin ablacions, les ètnies que la practiquen –totes, subsaharianes– sí que aprofiten les vacances o un viatge al país d’origen per, un cop allà, marcar les nenes de per vida.

En aquests casos, el Codi Penal és categòric. La llei castiga l’ablació amb penes d’entre 6 i 12 anys de presó. I no només persegueix aquelles mutilacions genitals que es puguin fer en territori estatal, sinó també les que es porten a terme aprofitant un viatge a l’Àfrica. Cada vegada que es detecta un cas de risc, s’activa el protocol. Aleshores, Mossos d’Esquadra, Ensenyament, Salut, serveis socials i tota la resta d’agents que formen part de la xarxa van a la una. L’objectiu és assegurar que les menors no seran mutilades i convèncer els seus pares perquè abandonin la pràctica. L’any passat, a les comarques gironines, els Mossos van intervenir en cinc casos de risc.