Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Estius de calor africana i menys pluges: l'escenari previst per la segona meitat de segle

Experts que participen al Simposi Intenacional Climate-Es 2015 a la URV preveuen una "inevitable" pròxima acceleració del canvi climàtic
Whatsapp
Una de les comunicacions durant la jornada del simposi d'aquest divendres. Foto: ACN

Una de les comunicacions durant la jornada del simposi d'aquest divendres. Foto: ACN

Estius molt calorosos, equiparables als del Nord d'Àfrica, amb fins a set graus més de temperatura respecte aquests moments, que registraran també un notable descens de les ja actualment reduïdes precipitacions. Aquest és l'escenari climàtic que el catedràtic de Física de l'Atmosfera de la Universitat de Castella-La Manxa, Manuel de Castro, ha dibuixat davant dels més d'un centenar d'experts estatals i internacionals que participen al Simposi Internacional Climate- Es 2015 que es tanca aquest divendres al Campus Terres de l'Ebre de la URV. En la trobada, que posa en comú les investigacions al voltant del canvi climàtic a la península Ibèrica, també s'ha abordat una pròxima acceleració del fenomen.

No són previsions en absolut optimistes les que barallen en aquests moments els experts. El canvi climàtic continua avançant i, en pocs anys, pot fer-ho encara a un ritme molt superior del que ho ha fet durant els últims anys. Però malgrat les incerteses pròpies del model de predicció científica d'un fenomen complex i en constant evolució, els científics esbossen amb un important marge de certesa escenaris molt preocupants, més encara si el ritme d'emissions de gasos que contribueixen a l'escalfament del planeta es manté o continua creixent en comptes de reduir-se.

De Castro, un dels experts estatals més reputats en la matèria, que va participar en la redacció de l'últim informe de l'IPCC -el Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic de l'ONU-, ha esbossat l'entorn climàtic en el qual pot viure la península Ibèrica durant la segona meitat d'aquest segle. "La certesa major és que tindrem temperatures més altes i major creixement de temperatures l'estiu que a l'hivern. A l'hivern continuaran havent onades de fred, però seran menys freqüents. Però el que s'incrementarà de forma important seran les onades de calor a l'estiu, lamentablement", ha explicat.

Uns increments, prediu, que es poden situar en els dos graus centígrads de temperatura, i entre els sis i set graus més. A l'hivern, entre un i tres. Però l'augment, recorda, dependrà del "comportament humà" i el ventall encara podria resultar més ampli per la part superior si "continua el descontrol de les emissions de gasos que provoquen l'efecte hivernacle". Males notícies també pel que fa a les pluges: "la incertesa és molt major la part freda de l'any: hi ha controvèrsia. Però a l'estiu, de maig a setembre, si ara ja són escasses, encara ho seran més". Aclareix, però, que encara no hi ha prou elements, com passa a altres llocs del món, que les precipitacions es distribuiran de forma més irregular, en forma d'episodis torrencials, per exemple.

 

Crítiques al govern espanyol

Els efectes, recorda de Castro, seran evidents per a les societats, però, sobretot, se'n ressentiran de forma molt considerable els ecosistemes. La intervenció humana, en aquest context, es prefigura com a poc menys que decisiva. De Castro, però, es mostra molt crític amb el paper de les administracions, especialment, estatals. "És molt decebedor. No se si atribuir -ho al fet que tenen coses més urgents o que realment no els importa res. De vegades penso el segon, però tampoc ho puc dir. Realment, el control d'emissions per a la mitigació es fa amb diner públic: les empreses posen seguir emetent el que vulguin mentre es compren drets d'emissió amb diner públic. Les mesures d'adaptació són més focs d'artifici que res. Potser l'excepció és el tema de costes", etziba. Influeixen decisivament, per tant, interessos econòmics i empresarials. Confia el catedràtic que l'impuls de la Unió Europea ajudi a redreçar la situació i adverteix del perill que la pròxima cimera del clima prevista a París, a finals d'any, pugui acabar en fracàs com l'anterior de Copenhaguen.

Les actuacions per mitigar el canvi climàtic, doncs, ja fa temps que juguen contra el rellotge. A més curt termini, els científics tenen clar que la desacceleració del canvi climàtic experimentada durant els últims quinze anys està a punt de donar pas a una nova acceleració del fenomen, al mateix ritme desbocat que durant els anys 90 del segle passat. Ho ha exposat davant els assistents al simposi el director del Departament de Ciències de la Terra del Centre de Supercomputació de Barcelona, Paco Doblas-Reyes, qui també va contribuir a redactar l'últim informe de l'IPCC de l'any 2008. El seu àmbit se centra en l'estudi de l'evolució del clima a escala global a més curt termini, a uns 30 anys vista com a màxim, un coneixement que es difon públicament i a les empreses que basen els seus models de negoci en aquestes previsions.

 

Els oceans deixaran de capturar la calor

Durant els últims temps, explica, els oceans estan capturant la calor acumulada a l'atmosfera per l'efecte hivernacle mitjançant processos naturals que s'operen a les zones dels tròpics i de l'Àrtic. Les simulacions, sosté, apunten que la desacceleració d'aquests processos és ja un fenomen "inevitable", quan els oceans deixin d'absorbir la calor, amb la incògnita encara de quan exactament arribarà el moment. "La captura addicional fa que el canvi climàtic no passi de forma tan ràpida com es preveia fa deu anys", indica.

Així, durant els últims deu anys, la temperatura global ha seguit incrementant 0,1 graus per dècada i, un cop acabi la desacceleració, pot tornar als valors anteriors de 0,5 graus per dècada -cinc graus per segle-. L'acumulació al llarg del temps, pot tenir efectes "preocupants" en la capacitat d'adaptació molt limitada dels ecosistemes, amb efectes com la pujada del nivell del mar: al 2050 podria arribar entre els 10 i 15 centímetres.

Les comunicacions i ponències presentades al Simposi Internacional, que des de dimecres i fins aquest divendres s'ha celebrat al Campus Terres de l'Ebre de la URV, han de servir, durant els pròxims mesos, per elaborar un informe complet sobre l'estat d'aquesta transcendent qüestió la península Ibèrica. "Un informe coherent, complet i exhaustiu sobre el que sabem i el que no, les certeses i incerteses, generant un informe científic i accessible per a tothom. Com un informe de detall del que va fer l'IPCC però centrant en la península Ibèrica i el seu entorn", ha aclarit el professor de la Universitat de Castella-La Manxa i membre del comitè científic global del Simposi, Enrique Sánchez.

Temas

  • EL TIEMPO

Comentarios

Lea También