La consellera d’Afers Socials, Dolors Bassa, presentà ahir el Programa Català de Refugi (PCR), amb el qual la Generalitat vol superar «deficiències del programa estatal i establir un sistema integral d’acollida» per «acompanyar les persones refugiades cap a la plena ciutadania». El PCR es dirigirà a persones refugiades o demandants d’asil amb dificultats econòmiques i socials, amb el propòsit d’atendre les seves necessitats bàsiques i afavorir la seva autonomia social i laboral.

L’ajuda econòmica podrà ser requerida per persones refugiades o demandants d’asil empadronades a Catalunya durant un mínim d’un any, que hagin tingut ingressos inferiors a la Renda Mínima d’Inserció (RMI) en els últims dotze mesos, que no tinguin d’altres ingressos, i que acceptin el Pla Individual d’Activitats (PIA) del departament.

El PCR serà semblant a l’RMI, preveu un pla pilot de 100 places i es destinarà principalment a aquelles persones que hagin finalitzat el Programa Estatal de Refugi a Catalunya sense haver aconseguit una autonomia suficient.

El secretari de Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, explicà que el programa durarà un màxim d’un any i serà avaluat cada tres mesos en funció de tres objectius: aprenentatge de la llengua, progrés en l’àmbit laboral i establiment de vincles socials.

El pla preveu que cada persona que s’aculli al programa compti amb un grup d’entre tres i cinc mentors que es poden inscriure en el web del departament i que hauran de passar un procés de selecció previ i dedicar entre dues i quatre hores setmanals durant un any a aquesta activitat.

Amorós anuncià que «el refugi és un deure dels països democràtics», que el PCR té «cobertura jurídica clara», i que per al programa pilot es necessiten unes 500 persones disposades a fer de mentores «que acompanyin els refugiats».

El secretari explicà que el PCR es basa «en les millors experiències internacionals, com el cas del Canadà», i en «actuacions locals d’èxit com la mentoria social», i ha assegurat que la política s’avaluarà segons el seu resultat i no segons els procediments, cosa que permetrà una eficiència més gran.

Bassa ha lamentat «la política restrictiva de l’Estat», que dificulta «el compromís del Govern i el Parlament d’acollir a 4.500 persones el més aviat possible», i ha recordat que Catalunya ofereix a dia d’avui 1.250 places per a persones refugiades o demandants d’asil a 45 municipis diferents.