Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Sarajevo, entre Orient i Occident

La capital de Bòsnia i Herzegovina reuneix prou atractius per ser una interessant destinació turística. El turment emocional de la guerra dels Balcans persisteix malgrat la reconstrucció material |

Whatsapp
Salta a la vista que ens trobem en un país majoritàriament de religió musulmana. FOTO: JOSÉ LUIS GÓMEZ GALARZO FOTO: JOSÉ LUIS GÓMEZ GALARZO FOTO: JOSÉ LUIS GÓMEZ GALARZO FOTO: JOSÉ LUIS GÓMEZ GALARZO

Salta a la vista que ens trobem en un país majoritàriament de religió musulmana. FOTO: JOSÉ LUIS GÓMEZ GALARZO FOTO: JOSÉ LUIS GÓMEZ GALARZO FOTO: JOSÉ LUIS GÓMEZ GALARZO FOTO: JOSÉ LUIS GÓMEZ GALARZO

José Luis Gómez Galarzo

A Sarajevo, la capital de Bòsnia i Herzegovina, l’entrada es fa per l’oest, on l’arquitectura d’estil occidental domina el paisatge urbà. Envoltada de muntanyes que formen part dels Alps Dinàrics, Sarajevo avança en paral·lel al Miljacka, el riu que divideix la ciutat en dos. A la dreta es concentren els principals llocs d’interès turístic, i als laterals, riu avall, un munt de carrers que s’enfilen amunt cap als cims de les muntanyes on algunes cases es troben a uns 700 metres sobre el nivell del mar. A escassa distància, una línia invisible delimita Sarajevo del Sarajevo Oriental, la capital de la veïna República Srpska (República dels Serbis). Una rectificació de fronteres fruit dels Acords de Pau de Dayton de l’any 1995 que van posar fi al conflicte bèl·lic a Bòsnia el 1992.

El riu Miljacka és un referent a l’hora d’orientar-se per la ciutat de Sarajevo. Alguns ponts famosos el creuen. El Most Iz-
graden, dissenyat per Gustave Eiffel, està localitzat a la zona de Skenderija. El Seher Cehajina, davant de l’Ajuntament, al barri turc de Baš�aršija, i el Latinska Duprija, conegut com a pont Llatí, que dóna accés al barri Latinluk.

Sarajevo reuneix suficients atractius per ser una interessant destinació turística. Per la seva convulsa història en haver estat l’escenari d’alguns esdeveniments que han marcat la història d’Europa. Des del moment en què va ser conquerida per l’Imperi Otomà al segle XV, passant per la curta etapa de l’Imperi Austrohongarès, del 1878 fins al 1914, amb l’inici de la Primera Guerra Mundial. La creació de la República Federal Socialista de Iugoslàvia l’any 1945, després de la Segona Guerra Mundial, fins a la seva desintegració. Els Jocs Olímpics d’Hivern de 1984 i, finalment, la Guerra de Bòsnia, l’any 1992, quan els efectes de l’enfrontament s’hi van manifestar amb una intensa crueltat.

Finalitzada la guerra, la ciutat va fer un gran esforç per recuperar la normalitat aviat, i, gràcies a l’ajuda econòmica internacional, es va poder efectuar una reconstrucció material en poc temps. Però el turment emocional que va patir la seva població, la misèria i el record a les víctimes, encara estan presents, igual que les empremtes que encara es veuen en la pell dels edificis com a testimoni de la intransigència política en contrast amb la tolerància religiosa que sempre ha caracteritzat el tarannà de la gent de Bòsnia. És per això que no sorprèn la naturalitat amb què els seus ciutadans es barregen i conviuen diàriament.


Des de l’antic basar turc
Un bon punt de partida per anar descobrint els seus racons carregats d’història és començar des de l’extrem est conegut com a Baš�aršija; l’antic basar turc construït durant l’Imperi Otomà, on es troben llocs interessants, com la font Sebilj, tot un símbol de Sarajevo –curiosament a Belgrad n’hi ha una còpia–, situada a la concorreguda plaça dels coloms i que et porta a una zona de vianants envoltada de petites botigues d’ambient oriental.

Molt a prop es troba un edifici d’estil mossàrab, l’actual seu de l’ajuntament i antiga biblioteca (Vijednica) i travessant el centre del nucli antic en direcció oest. En gairebé un quilòmetre quadrat apareixen altres signes que posen de manifest la diversitat i coexistència religiosa de Sarajevo: la mesquita Gazi Husrev Begova, la catedral ortodoxa de la Nativitat de la Mare de Déu, la catedral catòlica del Cor de Jesús i, no gaire lluny, a l’altra banda del riu, la sinagoga Ashkenazi.

Tot i així, salta a la vista que ens trobem en un país majoritàriament de religió musulmana, com ho demostra la gran quantitat d’afilats minarets, en ocasions a escassa distància entre ells, que s’alcen punxeguts, com si volguessin rivalitzar en alçada amb els alts edificis construïts a l’altre extrem de la ciutat, on un té la sensació d’haver deixat Sarajevo enrere.


Punt de trobada de cultures
On acaba el barri turc es comença a notar un canvi en l’estil arquitectònic dels edificis. La influència de l’Imperi Austrohongarès resulta evident. Sembla una ciutat diferent. És l’inici del carrer Ferhadija que et porta a la zona més moderna i occidental de la ciutat. A mig camí hi ha la plaça Oslobodjenja, on algunes persones acostumen a situar-se al voltant d’un taulell d’escacs gegant instal·lat a terra on es lliuren batalles pacífiques.

Més endavant es passa al costat dels principals temples de culte multiètnic. I a poca distància, en la confluència amb l’avinguda Maršala Tita, el monument a la flama eterna ( Vje�na vatra ), en honor a Josip Broz Tito, que recorda a l’antiga Iugoslàvia.

A partir d’aquí, aquesta avinguda es va prolongant i canviant de nom fins als límits de la ciutat. En aquest punt la fisonomia de la ciutat canvia. L’aspecte de les construccions, l’estètica urbana i la dels establiments resulta familiar, com el Sarajevo City Center, un modern centre comercial on es pot trobar articles i marques de moda de primeres firmes internacionals. Al cap i a la fi, tot i la seva influència musulmana, Sarajevo és una ciutat europea.

Per anar avançant en la visita, es pot continuar passejant pels seus carrers o bé agafar un tramvia que connecta els dos extrems de la capital. Durant el seu recorregut van apareixent edificis amb una forta càrrega simbòlica: el Parlament, les torres bessones Unitic, l’Hotel Holiday Inn, on s’allotjaven els periodistes durant la guerra, el Teatre Nacional de Sarajevo, el Museu Nacional de Bòsnia i, al costat de l’aeroport, el Túnel de Sarajevo, que va ser l’única manera que tenia la població d’accedir o fugir de la ciutat. En aquesta zona també es troba el Bulevar Mese Selimovica, conegut com «l’avinguda dels franctiradors», on els soldats serbis, aprofitant l’alçada dels edificis dels voltants, disparaven a la gent que s’atrevia a sortir al carrer.

El tramvia fa com una mena de circumval·lació, però si es vol fer el viatge de tornada, s’ha de baixar i tornar a agafar el mateix tramvia en una altra parada i tornar a pagar.

Quan es coneix Sarajevo, es vol saber més de la seva història, de la seva multiculturalitat i del seu passat més recent. Sarajevo és coneguda com la petita Istanbul, la Jerusalem europea o el Llamp entre les muntanyes. És una ciutat amb encant, cosmopolita, de contrastos, i que fascina des del primer moment.


La Guerra de Bòsnia
El 5 de març de 1992 Bòsnia i Herzegovina va autoproclamar-se independent en contra de l’opinió dels ciutadans serbis. Quatre dies abans la població va ser convocada a un referèndum. Els vots favorables a la independència van fregar gairebé el cent per cent, i Bòsnia i Herzegovina va seguir els mateixos passos que Croàcia i Eslovènia, que, uns mesos abans, ja havien deixat de pertànyer a la Federació Socialista Iugoslava.

L’acte secessionista de Bòsnia i Herzegovina va donar peu a una guerra fratricida. Un conflicte bèl·lic iniciat l’any 1992 i que es va perllongar fins a finals de 1995, deixant un important balanç de víctimes mortals, un gran nombre de ferits i importants destrosses. Durant aquest període, la ciutat de Sarajevo va ser protagonista d’un llarg setge per part de l’exèrcit serbi, i els seus ciutadans van estar sotmesos a unes terribles condicions de vida i privats de serveis bàsics com l’aigua, l’electricitat, els aliments i les medicines.

L’objectiu del líder nacionalista serbi Slobodan Milosevic i del serbobosni Radovan Karadzic era la creació de la Gran Sèrbia, i per això van posar en marxa una neteja ètnica. La crueltat de la guerra es va estendre per altres escenaris del país, arribant a Srebrenica on es va produir una sagnant massacre en què van morir milers de musulmans.

La guerra va acabar definitivament el 14 de desembre de 1995 amb la firma dels Acords de Pau de Dayton.

Temas

  • PANORAMA

Comentarios

Lea También