1.400.775 > 997.049

Un cop passada la immediatesa de l’allau de xifres al voltant de les passades municipals, comença a ser hora de discernir el que és rellevant del que és accessori i, sobretot, de fer-ne una anàlisi tranquil·la al marge d’apriorismes. Així, una de les coses que sobta és confondre els resultats de les municipals a Barcelona amb els del conjunt del país, tot oblidant que la composició electoral barcelonina no és ni de bon tros la catalana. Malgrat això, molts analistes s’esforcen sense treva a extreure’n lectures vàlides per a la resta del país, cosa inversemblant ateses les especificitats. Només cal veure la sort que han corregut les diverses candidatures que podien assemblar-se a Guanyem Barcelona.

Al marge d’aquestes obsessions d’una capitalitat mal entesa (plasmada, per exemple, en un sospitós silenci sobre el resultat de qualsevol ciutat de més enllà de l’aglomeració metropolitana barcelonina que no fos capital de província), una interpretació que no deixa de sorprendre ha estat l’afirmació repetida per part de diversos mitjans relativa que el ‘procés’ havia tocat sostre i anava de baixa, una afirmació que en termes d’anàlisi demoscòpica es pot expressar amb més finezza tècnica tot dient que «l’eix Catalunya-Espanya ha estat substituït per dreta-esquerra».

Tot plegat és respectable, però un senzill còmput producte de sumar els vots obtinguts per CiU, ERC i les CUP, per un costat, i els arreplegats per PSC, PP i C’s, per l’altre, dóna la xifra d’1.400.775 en el primer cas i 997.049 en el segon. És obvi que no cal saber gaires matemàtiques per veure que la primera xifra supera considerablement la segona. I si, a sobre, repetim l’operació però fixant-nos en les dades de les eleccions municipals del 2011, resulta que mentre el primer bloc assolia 1.098.462 vots, el segon el superava lleugerament amb 1.120.484. És a dir, no només s’ha invertit la torna sinó que ara la diferència entre ambdós és favorable als partits de caire sobiranista de més de 400.000 vots. El que ha succeït entre ambdues eleccions és que mentre que el bloc de caire sobiranista s’expandia de forma global (i tot això malgrat que CiU ha perdut una mica més de 100.000 vots pel camí), el del cantó unionista es reajustava internament (per exemple, PP i C’s sumaven 399.000 vots el 2011 i 466.000 el 2015, la qual cosa mostra un transvasament de vots entre ambdues formacions) mentre el PSC ha deixat anar vots a banda i banda, tant cap a C’s com cap a les noves formacions escindides, com cap als nous moviments ciutadans sorgits arran del 15-M. Al marge d’interpretacions exòtiques, però, 1.400.775 vots segueixen sent més que 997.049.