El 1091 el papa Urbà II va dictar la butlla Inter primas Hispaniarum Urbes per la qual restaurava la seu arquebisbal de Tarragona, a la vegada que nomenava arquebisbe, el bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçà. Tarragona i el Camp quedaven sota la protecció de l’Església, la qual tindria la responsabilitat de convocar nobles i clergues perquè fessin efectiva la restauració de l’arquebisbat i la repoblació del territori. L’encàrrec no fou fàcil i embarrancaren totes les temptatives que es realitzaven. A les hosts cristianes els costà travessar la frontera del Gaià.
El procés d’ocupació i colonització de Tarragona per part de les tropes feudals fou extremadament llarg i complex, fet que explica que el senyoriu s’articulés com un singular condomini en què els dos principals poders de la Corona d’Aragó (els comtes-reis i els arquebisbes de l’antiga ciutat imperial) hi exerciren la jurisdicció de forma conjunta.
El 23 de gener de l’any 1118 és la data en què es produí un punt d’inflexió fonamental, l’inici d’un nou projecte –que pretenia fer efectiva l’ocupació cristiana i consolidar la restauració eclesiàstica– expressat en la donació «ad populandum» que féu Ramon Berenguer III del senyoriu tarragoní a l’arquebisbe Oleguer Bonestruga.
A partir d’aquesta escriptura, el comte, tot mantenint el domini superior sobre els seus súbdits, feia entrega al prelat i a l’Església de Tarragona de la ciutat –«la qual ha romasa molts anys destruïda, erma i despoblada»– i els seus termes per tal que n’emprengués la reconstrucció, posseint-la lliurement, i concedint-li la facultat per a congregar habitants de qualsevol dignitat i procedència, i poder jutjar-los i governar-los d’acord amb les normes que s’establissin.
Pocs mesos més tard, la donació comtal fou confirmada pel papa Gelasi II mitjançant una butlla on el pontífex recordava els ingents esforços realitzats i animava al prelat a entregar-se plenament en l’obra restauradora de la ciutat.
D’aquesta manera, la Tarragona que avui coneixem –hereva de Kesse, Tàrraco i Tarraquna– anirà forjant-se com a fruit d’un nou i definitiu despertar del qual l’any 2018 en commemorem el 9è centenari. Serà una bona oportunitat per a reflexionar sobre la Tarragona medieval, d’arrels cristianes, amb presència d’una important comunitat jueva, i protagonista activa en la repoblació del Camp.
La Tàrraco romana explicita una capitalitat en un període concret de la història. A partir del primer mil·lenni Tarragona serà seu metropolitana de les Espanyes, una capitalitat que aquest novè centenari ens servirà per a reivindicar. La Tarragona feudal tindrà, en el context de la casa comtal de Barcelona, una singularitat que mereix ser coneguda i estudiada. Des de l’Ajuntament de Tarragona creiem que és una oportunitat poder celebrar aquesta efemèride perquè ens ajudarà a refermar la nostra història i les nostres arrels.