Sembradors d’esperança

Benvolguts i benvolgudes, a la paràbola del sembrador (Mt 13,1-23) no s’especifica quina és la terra bona, ni les seves peculiaritats pròpies. Tan sols s’indica que la terra bona són els qui «comprenen» el missatge. És aleshores quan poden donar fruit amb proporcions diverses. A més, en l’exposició del perquè de les paràboles que hom troba en el mateix passatge, hom acaba adonant-se que el Sembrador és el mateix Senyor Jesús.

Ara bé, perquè avui pugui «comprendre’s» el missatge, el Sembrador es val de tots els cristians, que hem d’esdevenir «deixebles missioners», com afirma el papa Francesc. I, dins d’ells, es val especialment d’aquells ministres ordenats que el representen sacramentalment en la comunitat. Aquest és el sentit del Dia del Seminari que celebrem avui. Necessitem pregar per aquest ministeri d’esperança per tal que molts siguin «terra bona» que pugui donar bon fruit. Comprendre la Bona Nova de la paràbola del sembrador vol dir deixar que el Senyor prengui el timó de la vida de les persones, que es faci present en el seu treball, que sigui estímul i esperança en les dificultats i que el mal no triomfi en els seus cors. Per això necessitem «Sembradors d’esperança».

Aquest lema s’adapta perfectament al paper que els ministres ordenats hem d’exercir. Tenim el deure d’anunciar la Paraula de Déu, de fer present el Senyor celebrant els sagraments i de servir la comunitat des dels nostres càrrecs pastorals. Com Pau, hem estat cridats a ser apòstols de Jesucrist «per decisió de Déu, el nostre Salvador, i de Jesucrist, que és la nostra esperança» (1Tm 1,1).

Tots els cristians, com deixebles missioners, tenim la missió de viure i sembrar la fe, l’esperança i la caritat que venen de Déu enmig del món. Ningú no pot donar el que no té. Per això cal que les nostres comunitats visquin amb intensitat aquestes tres virtuts. La santificació i l’animació de les comunitats és la principal tasca del cristià que rep i accepta la crida del Senyor al ministeri ordenat. I l’espiritualitat d’aquest deixeble missioner demana comprendre que el Senyor està actuant sempre, i que nosaltres tan sols ajudem el Sembrador a sembrar i procurem ser «recol·lectors» d’Algú que ja ha sembrat. Es tracta d’accentuar la primacia de la gràcia i dels dons del Senyor en la vida pastoral. Perquè l’actitud i la missió del ministre ordenat no és inventar la presència de Déu, sinó descobrir-la.