Abaixar la persiana mentre altres fan l'agost. Moltes botigues tanquen i altres venen més que mai

L’any 2020 ha estat nefast pel sector del comerç exceptuant les botigues de productes essencials. Diverses enquestes i estudis recentment publicats posen de manifest que la pandèmia ha fet estralls en el nostre sector comercial. Les continues restriccions que obliguen a les botigues a abaixar persianes o a restringir el nombre de clients i de l’espai han fet que les vendes s’hagin desplomat al 2020 i les perspectives per aquest any no son massa bones a dia d’avui. Tot i així, hi ha establiments on els guanys han pujat.

Comencem per la doble realitat del sector del comerç que s’extreu de l’enquesta d’hivern d’Escodi, l’escola superior de comerç i distribució, feta a 2.500 botigues i 5.500 treballadors.

L’estudi mostra que al 2020 el 69% dels comerços de Catalunya van patir una davallada històrica de vendes, sobretot a les botigues dedicades a l’equipament de la persona. A això se li han de sumar la disminució de beneficis, el pessimisme i la confiança dels consumidors sota mínims.

Evidentment, aquest balanç negatiu està relacionat amb la crisi sanitària i els tancaments dels locals, restriccions d’aforaments i els confinaments municipals o comarcals. Però també se li afegeixen la crisi econòmica provocada per la pandèmia, la falta de turistes i la por dels consumidors a anar a les botigues.

A més, hi ha altres factors relacionats amb la mateixa evolució del sector comercial que s’han intensificat amb la Covid i que han afectat negativament a bona part de botigues com l’increment del comerç electrònic, els continus descomptes provocats per la desestacionalització de les rebaixes i la competència basada en el preu.

La suma d’elements negatius ha fet que fins a un 19% dels enquestats per Escodi hagin tancat o no hi vegin cap altra sortida. Ni les campanyes comercials com el Black Friday i les rebaixes d’hivern els han pogut salvar.

Provoca una gran tristesa passejar per zones comercials com la Rambla de Catalunya de Barcelona i veure locals, un rere l’altre, tancats i amb els rètols de venda o de lloguer. Aquesta important artèria de la ciutat, com moltes d’altres arreu de Catalunya, ara està buida, sense vida ni ambient.

Pel que fa a aquest any, es manté la tendència negativa segons l’indicador retail de Comertia, l’associació catalana de l’empresa familiar del petit comerç. En ell es destaca que al gener les vendes han baixat gairebé un 30% respecte l’any anterior, sumant ja onze mesos en negatiu. Vuit de cada deu empreses associades han perdut vendes i el 61% encara té part de la plantilla en ERTO. Tampoc se’n salven les grans superfícies i es que amb dades de l’Idescat, l’institut d’estadística de Catalunya, al 2020 els hi han baixat les vendes prop de l’11% en comparació amb un any abans.

Però no tot són males notícies i es que hi ha botiguers als qui els li ha anat bé el 2020. Un de cada quatre establiments han salvat l’any o fins i tot han millorat resultats segons Escodi. Es tracta bàsicament de comerços anomenats essencials que han estat oberts durant tota la pandèmia i als qui vull agrair l’esforç i la bona feina per oferir-nos el que necessitem i amb seguretat. Però també els comerços que han apostat fortament pel canal online han disparat les vendes i han salvat els negocis.

També han tingut un bon any els comerços que disposen d’un bon servei d’entrega a domicili i han despuntat les vendes de productes agroalimentaris de proximitat, dues tendències que crec que amb el temps aniran agafant més pes.

Ara, el que cal fer per salvar el major nombre de comerços és aplicar canvis estratègics que els ajudin a augmentar les vendes i tirar endavant com pot ser l’adaptació a aquests nous hàbits dels consumidors que s’estan imposant: la venda online, venda de proximitat i servei a domicili.

També la formació del sector, el bon tracte emocional amb el client i la cerca de noves oportunitats de negoci o de serveis poden impulsar al sector del comerç que tan necessari és per la vitalitat de pobles i ciutats.

Periodista. Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.