Agafar els malfactors amb pinces

Hem vist com en els darrers atacs terroristes a França i a Alemanya, la policia ha abatut sense contemplacions els autors de la matança. No s’ha entretingut a detenir-ne cap. I no diguem de la policia dels EUA que hom pot dir que allà és una altra història.

Déu no ho vulgui, però si una cosa així passés pels nostres verals, em pregunto com li anirien les coses a la policia (la que fos) tan encotillada com la tenim i obligada a agafar els malfactors amb pinces. No costa gens d’imaginar que de seguida perdríem el temps a obrir un llarg debat en diferents àmbits vers l’oportunitat o inoportunitat de l’actuació (excés, desproporcionalitat, etc., etc.) i sobre el gros feix de responsabilitats que sense dubte cauria sobre els agents actuants, que fàcilment prendria protagonisme a la tragèdia de les víctimes i de llurs famílies, i sobretot al debat real sobre l’alerta en la seguretat davant l’amenaça permanent en què vivim, que quedaria en segon terme.

Si el mort és un policia, ha caigut en acte de servei i bona nit. De vegades fa la impressió que quan una patrulla acudeix a una emergència va amb la sirena a tot drap per no trobar ningú en arribar al lloc.

Joan Aragonès Margalef

(Tarragona)