Això de Catalunya no hi ha qui ho entengui

Si el nou president de la Generalitat, Quim Torra, ha parlat en els seus discursos de «diàleg» amb el Govern central, i si el president del Govern central, Mariano Rajoy, ha dit que aposta per «l’entesa i la concòrdia» amb el nou Executiu català, quin problema hi ha d’haver perquè la legislatura que encetem sigui un camí de roses ple de prosperitat i harmonia? Respondre que no hi ha d’haver cap problema és una ingenuïtat. La voluntat de diàleg, si és autèntica, cal demostrar-la amb fets. Torra no ha fet un discurs programàtic que convidi al pacte. I Rajoy apel·la a la concòrdia amb el 155 a la faixa i sense deixar el control de les finances de la Generalitat. La crida al diàleg de tots dos és espúria. Torra sent al clatell l’alè de la CUP que en qualsevol moment el pot deixar en minoria. I Rajoy duu Albert Rivera enganxat d’una mossada al cul en espera de clavar-li la queixalada definitiva. Vivim una situació política que no hi ha per on agafar-la. És tan rebuscat l’argument de la pel·lícula catalana que acaben d’investir un president que ve d’Unió Democràtica. Hem vist com hi votava en contra l’últim líder d’Unió Democràtica, Ramon Espadaler. I per reblar el clau, Torra ha acabat el seu discurs amb una cita de Carrasco i Formiguera (fundador màrtir d’Unió). Duran Lleida es deu estar removent a la seva tomba (política).