Alcaldesses i alcaldes. Responsabilitat de triar bé

La política municipal és la que té més capacitat de transformació. Les ciutats acaben sent el resultat de les decisions que al llarg de la història han pres els seus consistoris. En especial, els seus alcaldes. Per això són tan importants les eleccions locals. Perquè en el fons decidim en quines mans posem el nostre poble o la nostra ciutat. A partir de diumenge a la nit serà la responsabilitat dels regidors electes. Però ara la responsabilitat és nostra. És el moment de preguntar-nos qui mereix el nostre vot. Qui seria la millor alcaldessa o alcalde.

En les altres eleccions també ens preguntem quina és la millor opció per governar el país o, com aquest diumenge, Europa. És una decisió clarament marcada per l’opció ideològica de cada un. Però a l’hora de triar l’Ajuntament prima la persona i més en pobles o en ciutats petites i mitjanes «on tots ens coneixem». Per tant, tornem a la pregunta. Quines són les qualitats que ha de tenir una persona per ser una bona alcaldessa o alcalde?

Les nostres ciutats i pobles necessiten cobrir les necessitats que ens ha deixat la gran crisi, però també projectes de llarg recorregut

El president Carles Puigdemont, que va ser alcalde de Girona, recorda la que, al meu entendre, n’és la principal. En l’entrevista al Diari, afirma que «els que hem estat alcaldes sabem que, es comparteixin o no les idees, un és alcalde de tots». La capacitat de governar amb equitat, amb voluntat d’inclusió de tots els ciutadans, de respectar la pluralitat de la societat és la primera exigència a l’hora de liderar una ciutat. També hauria de ser-ho quan es governa un país, però això malauradament fa molt temps que no és així. I en paguem les conseqüències.

En l’obertura de la legislatura, a les Corts Generals, aquests valors hi van estar molt presents. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, els va resumir amb aquesta frase: «cadascun de nosaltres som del poble, però cap som el poble». El president del Senat també va posar l’accent en la cohesió de la societat i a «on totes les idees i projectes són legítims i mereixen ser reconeguts, escoltats i debatuts». El temps dirà si aquest esperit aconsegueix obrir-se pas en la política, però formen part de la primera qualitat que demanem als futurs alcaldes i alcaldesses.

Treballar per l’interès general i no, únicament, pels que els han votat és doncs la primera exigència dels ciutadans. El contrari, servir a interessos sectaris o inconfessables, condueix a la injustícia i a la corrupció. En tenim tants exemples que és pertinent preguntar-nos per l’honestedat dels candidats. Per la seva trajectòria. La corrupció, en totes les seves formes, és el principal corcó de la democràcia. I també de les ciutats, on, com hem vist, decisions urbanístiques preses amb interessos més privats que públics hipotequen el seu futur. El nostre litoral n’és, malauradament, una prova evident i les amenaces persisteixen. L’honestedat, doncs, és la segona petició que fem als futurs alcaldes.

D’aquí sorgeix la tercera qualitat d’un bon alcalde o alcaldessa. Pensar a llarg termini. Amb llums llargues. Amb visió de generacions futures i no únicament de mandat, de quatre anys. Barcelona no seria la que és sense, per exemple, la utopia de Pasqual Maragall o de José María Socías, l’alcalde a cavall de la Transició que es va dedicar a reservar terrenys perquè els primers consistoris de la democràcia poguessin transformar la capital de Catalunya. Les nostres ciutats i pobles necessiten cobrir les necessitats urgents i bàsiques que ens ha deixat la gran crisi, però també projectes de llarg recorregut.

Només el nostre vot decideix quan un lideratge és o no obsolet

Equitat, honestedat i visió de futur són tres qualitats imprescindibles pel progrés i la convivència. Aquesta és la immensa responsabilitat dels futurs alcaldes i ara, fins diumenge, la nostra. Així és la democràcia. Triem, i n’assumim les conseqüències. Només el nostre vot decideix quan un lideratge és o no obsolet. Fins aleshores hem d’exigir que l’alcalde, com el president del Govern i el de la Generalitat, sigui el de tots. Que sigui honest i que pensi en les generacions futures, aquelles que el recordaran perquè va transformar el seu país o la seva ciutat. O l’oblidaran perquè no van fer res per millorar la seva vida.

* Periodista. Josep Carles Rius (Valls, 1956) és president de la Fundació Periodisme Plural. Doctor en Ciències de la Comunicació, exerceix de professor a la UAB. És autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ (2016. UB). Ha estat degàdel C ol·legi de Periodistes de Catalunya i sotsdirector de ‘La Vanguàrdia’ i ha treballat a mitjans com ‘El Periódico’, TVE o ‘Público’. Va participar en la fundació de ‘Mestral’ i ‘El Pati’.