Ampliació de l’UCI de l’Hospital Joan XXIII. Peix al cove!

Llegeixo al diari que s’ha pres la decisió d’ampliar la unitat de cures intensives de l’Hospital Joan XXIII amb dotze llits dotats amb l’última tecnologia. També s’ha decidit de fer millores a la resta del servei a principis de l’any que ve. 

És una bona notícia? Sembla evident que ho és. Sempre és bo que s’inverteixi en un servei públic, però ens cal recordar que els diners no són inacabables i la despesa que es faci en una cosa no permetrà fer-la en d’altres i és llavors quan venen els dubtes de si s’han invertit o no en el que més falta ens feia per millorar l’atenció a la nostra salut.

1. Qui en farà ús d’aquesta inversió, els ciutadans del Tarragonès, els del Camp de Tarragona o també ha estat pensada per a la gent de les terres de l’Ebre?

2. Per què es destinen aquests diners a l’Hospital Joan XXIII i no a l’Hospital Sant Joan de Reus o a Santa Tecla o al Verge de la Cinta, quan tots ells tenen unitats de cures intensives?

3. Quin grau de complexitat tenen les diferents UCI? 

4. Tenen totes elles els mateixos resultats? 

5. Quins criteris es fan servir per decidir? Com podem saber si disposem dels serveis adequats en el temps que vivim? I més concretament, com podem saber si els catalans del sud disposem o no dels mateixos serveis i de les mateixes inversions que, per exemple, els de Barcelona? 

Quan intento contestar aquestes preguntes no soc capaç de trobar les respostes i arribo a la conclusió que els catalans també patim d’una manca de transparència en l’ús i en la distribució dels recursos. És el mateix mal que quan reclamem a l’estat central, carregats de raó, que no inverteix el que caldria a Catalunya, que els comptes amb els impostos no són clars i que no sabem què passa amb els diners entre Catalunya i Madrid. 

Certament, en això que li diuen balances fiscals, hi ha una mica d’embolic i ajudaria a millorar la relació amb l’Estat i amb la resta d’Espanya aclarir aquest tema tan important. Sense cap mena de dubte necessitem pactar uns criteris que siguin entenedors en el tema impostos: qui ha de pagar, per què i com es fan servir. Volem la seguretat que els nostres diners s’utilitzen correctament. 

Sovint acusem el govern central de poc democràtic. La democràcia no és només anar a votar, és més que això. La democràcia és transparència, és estar centrats en les necessitats de la gent, és dialogar i pactar, i pactar acords que després s’han de complir. La democràcia és l’instrument menys dolent per anar construint un país equilibrat on l’equitat i el respecte siguin puntals de la nostra convivència.

Fora bo saber quina salut tenim la gent de la Catalunya sud, si hi ha diferències amb els altres catalans, espanyols i europeus i, si n’hi ha, ens agradaria entendre els perquès. També volem conèixer quins criteris es fan servir per adjudicar recursos a salut, a l’atenció primària i als hospitals i que ens ho expliquin d’una manera que ho puguem entendre. Volem saber si en els criteris d’assignació es tenen en compte l’edat dels ciutadans, les seves malalties, el seu nivell socioeconòmic, si viuen en regions densament poblades o no, etc. Volem saber si hi ha equitat en el repartiment.

La democràcia també vol dir rendiment de comptes de com funciona el nostre servei sanitari. Volem conèixer la qualitat dels nostres hospitals i volem saber si tots ells poden tractar les mateixes malalties i amb les mateixes possibilitats d’èxit. Per fer-ho més entenedor podem posar un exemple que tothom entendrà.

Hi ha unes operacions que es fan molt sovint a tots els nostres hospitals, com ara les pròtesis de genoll o de maluc. Operacions amb un cert grau de complexitat i estaria bé saber què passa amb els pacients operats d’alguna d’aquestes malalties. Algú ens hauria d’explicar, amb dades, els dubtes elementals que interessen als ciutadans com per exemple:

1. Aquestes operacions van igual de bé a tots els hospitals?

2. Quin percentatge de pacients operats són actualment autònoms i quants s’han d’ajudar d’una crossa o quants ja no poden caminar més?

3. Tots els hospitals gasten els mateixos diners per fer la mateixa feina? O n’hi ha uns que la fan més bé i més barata?

Les respostes hauran d’esperar i, vistes les mancances en transparència del nostre sistema, la meva conclusió a la pregunta sobre la bondat de les inversions a la Unitat de Cures Intensives de l’hospital Joan XXIII, seria la mateixa que feia servir el president Pujol: «peix al cove» o com diem a les Terres de l’Ebre: «figues a la gorra»!