Anís de Valls

L’ alcalde Batet m’envia un whatsapp per reivindicar l’Anís de Valls que, de manera imperdonable, vaig oblidar en el meu article d’ahir. Val a dir que, de passada, l’alcalde aprofita l’avinentesa per elevar la fama dels caramels vermells, típics del Dijous Gras a Valls i únics a tot Catalunya en una tradició d’inexplorat origen. No només em vaig oblidar dels anisats vallencs que a les èpoques d’esplendor s’exportaven a molts països. També vaig descuidar-me de la ratafia catalana, reconeguda amb Denominació Geogràfica (DG), del licor de camamilla de la Segarra i de la malvasia de Sitges, continuadora de la malvasia grega. Tanmateix, el pecat més imperdonable és no haver pensat en les Aromes de Montserrat. Tindrà feina la subdirectora general de Coordinació de la Salut Pública de la Generalitat a coordinar-se amb la pàgina web de la mateixa Generalitat que, des de Gastroteca.cat, promou els nostres espirituosos arreu del món.