Antoni Coll viatja a l’interior de l’ànima

Antoni Coll és viu de miracle. Ho hem pogut saber gràcies al seu darrer llibre El campanar d’Ivars. Records i reflexions d’un periodista del Pla d’Urgell (Pagès Editors), en el qual Coll narra els anys d’infantesa i joventut. El primer ensurt el va tenir de ben petit al seu poble natal, Ivars d’Urgell, quan va bolcar el carro carregat de palla on viatjava amb el seu germà bessó Josep Maria. Tots dos en van sortir sans i estalvis. Posteriorment, quan tenia 21 anys i es banyava amb el seu germà Jordi a la platja de l’Arrabassada un dia que hi havia ressaca, van ser arrossegats mar endins sense que ningú acudís als seus crits d’auxili. De sobte, «un corrent marí que el meu escepticisme periodístic no em retreu de considerar-lo misteriós, ens va empènyer cap a les roques de la Savinosa», explica el mateix protagonista. També van sortir indemnes. La llista de sobresalts inclou un «aterratge» a la sala d’espera de l’aeroport d’Orly, una caiguda a la Cinquena Avinguda prop del The New York Times i una ensopegada amb l’estora de la sala de premsa del Vaticà. Res ha impedit que Coll sigui amb nosaltres per explicar-ho en un llibre profund i íntim on hi ha molt més que anècdotes. El mateix autor ho resum amb una frase de Victor Hugo: «Hi ha un espectacle més grandiós que el mar i el cel: és l’interior de l’ànima humana».