Opinión Comunicadora

Aprimar-me, deixar de fumar, fer esport: Dies de bones intencions

La primera no sempre és la millor ni l’última la més recordada. Llàstima de les que no ens han quedat enregistrades i cobren vida gràcies als materials audiovisuals i a la transmissió oral

Montse Llussà

Whatsapp
Montse Llussà. Foto: DT

Montse Llussà. Foto: DT

Els bons propòsits quan comença l’any són més una estratègia per tranquil·litzar la nostra consciència que no una fita real. La majoria de vegades tot queda en això, en la utopia que no podem assolir per milers d’excuses que ens traiem de la màniga manipulant els clàssics trucs de màgia. La mandra acostuma a guanyar, no us hi jugueu mai res. Les primeres vegades, buscades, constaten que les hem assolit esquivant reticències pròpies o alienes.

Fa uns dies la meva filla va veure, tocar i gaudir de la neu. Fins i tot vam tenir la sort de trobar-nos un ninot a la seva mida amb ulls, nas, braços i botons. El fred va embolicar una primera vegada molt esperada per nosaltres i totalment sorprenent per a ella. Gairebé es queda tan congelada com el ninot en qüestió que es volia endur a casa. Em temo que hauria arribat una mica desfigurat.

Il·lustració: Pey Llussà

En aquell moment vaig pensar que m’agradaria parlar de les primeres vegades, ara que tothom està carregat de bones intencions.

De fet la primera no sempre és la millor ni l’última probablement la més recordada. Llàstima de les que no ens han quedat enregistrades i cobren vida gràcies al materials audiovisuals i la transmissió oral de grans a petits.

Fem una mica de llista, les que ens venen abans al cap, com el primer sí, el primer no, el primer cotxe, el primer somriure infantil, el primer examen de veritat que no es fa forçosament sobre paper, badar mirant la immensitat del mar i tornar a la realitat quan et mulla els peus, la primera vegada que sents la inèrcia de l’avió i t’enganxes al respatller del seient quan comença a enlairar-se, els primers diners guanyats i gastats, la primera vegada que reps una trucada que estaves esperant i et pensaves que no arribaria, la primera nit de solitud imposada, la primera pèrdua, el primer guany, el primer contacte d’una mà que pretén ser casual, el primer cotxe, el primer viatge sabent quant costa pagar-lo, la primera entrevista de feina, la primera vegada que trenques les regles a consciència, la primera sortida del sol, la primera bicicleta, els primers nervis la nit de Reis quan tens fills, la primera mirada del teu gat abans de portar-lo cap a casa, la primera intervenció, la primera vegada que t’independitzes, la primera vegada que dissimules quan et veuen plorar al cine, la primera planxa de les que fan història i totes aquelles primeres vegades que desitges que siguin l’última. O és que t’agradava fer l’examen de conduir?

Per les primeres, les últimes i les úniques. Bon any 2021!

Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.

Temas

Comentarios

Lea También