Arbolí, un projecte de vida

He tornat a Arbolí. Quan en parlo amb alguns companys em solen preguntar: on és això? Crec que és un indret que coneixen més els anglesos i els francesos que molta de la gent que viu a Catalunya. Ja ho té això l’afició per l’escalada. I les muntanyes de la zona són idònies. El sud continua sent aquell gran desconegut. Però a mi que no me’l treguin. És una terra molt més abrupta, dura, seca però increïblement apassionant. I quan se’t fica al cor, no te la pots treure.

Arbolí: la descoberta d’un
projecte de vida

L’estiu m’ha permès acostar-me a la gent que m’estimo que ha fet una opció de vida que admiro. Mireu, el poble d’Arbolí té al voltant de 130 habitants censats i hi fan vida cada dia al voltant d’unes 60 persones. I són gent jove, amb un projecte de vida comú que neix en el present però que vol estar profundament arrelat en el futur d’aquest territori. I entre aquestes persones, una amiga amb qui vaig fer amistat a Barcelona, en la voràgine dels mitjans de comunicació. Algú que es veu la vida a glops, que coneix món i que amb la seva parella, que té també el cap ple de projectes arrelats al territori, han estat pares i han decidit instal·lar-se en un nucli on dos anys i mig enrere no hi vivia canalla de menys de 12 anys, i fa un any va tancar la botigueta que abastia les necessitats bàsiques del poble. O sigui, on no hi havia res.

Què hi passa, a Arbolí?

Doncs per exemple que durant els dos últims anys han nascut i hi han anat a viure 7 nenes i nens nascuts el 2017 i el 2018. Que les famílies que s’hi han instal·lat aquests últims anys coincideixen en voler un estil de vida molt lligat al respecte i la interacció amb la natura, una manera de viure que entronca amb la cultura i amb tots els privilegis que es troben a l’abast en un entorn com el del Baix Camp-Priorat.

El sud continua sent aquell gran desconegut, però a mi que no me’l treguin

Aquestes mares i pares van començar a trobar-se i a compartir visió i anhels de la criança i l’educació dels seus fills. Després de quasi un any de trobades, van crear l’Associació de Famílies d’Arbolí la Muntanya, per començar a forjar un projecte pedagògic d’educació viva i rural per tornar a obrir l’escola del poble.

El projecte d’escola que vol promoure l’AFA compta amb el suport del projecte educatiu de l’escola de Mont-ral amb la voluntat de pertànyer a la ZER (zona d’educació rural) de les muntanyes de Prades, on hi ha escoles com la d’Ulldemolins i Cornudella.

L’estiu m’ha permès acostar-me a la gent que m’estimo que ha fet una opció de vida que admiro

L’objectiu de reobrir l’escola a Arbolí, m’expliquen enmig del parc infantil, cobert d’unes moreres increïbles, és, no només una necessitat educacional i pedagògica, sinó un impuls socioeconòmic per tornar a dinamitzar els serveis bàsics del poble, avui dia inexistents. És una aposta de futur per les parelles joves que ja hi viuen i un projecte educatiu.

Un projecte educatiu pel qual també aposta ajudant l’AFA la Fundació Privada en Xarxa https://enxarxa.jimdo.com/qu%C3%A8-fem/

El teixit associatiu sempre
és la base

A Arbolí hi ha un teixit associatiu i una activitat sociocultural inèdita per una densitat de població tan baixa. Aquestes associacions són imprescindibles a l’hora d’entendre el poble d’Arbolí i la gent que el fa bategar.

L’Associació Cultural la Devesa http://www.ladevesa.cat/

L’Associació Ioga i Natura Montsant que busca difondre la pràctica del ioga i el coneixement i respecte per la natura.

L’Associació de Veïns de la Vall.

Anar-hi a viure no és un caprici

Parlo amb la meva amiga, envoltada de la canalla que juga al parc del poble on tothom es fa càrrec dels nanos. I on tothom es coneix, comparteix un projecte comú i lluita per una educació que s’acosti a un territori cap cop més despoblat, a una natura que no volen ignorar, sinó de la qual volen formar part indestriable i ensenyar a les filles i fills a conèixer-la, estimar-la i ajudar a respectar-la. La tria d’anar a viure a Arbolí no ha estat un caprici.

M’agrada tornar als meus paisatges i llocs de referència, i veure que són més vius que mai.

* Periodista. Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el ‘Diari’ i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio, així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el ‘Catalunya Migdia’ del cap de setmana.