Armilles grogues

Des de fa quinze dies milers de francesos es manifesten a les principals autopistes i carreteres del país provocant enormes retencions a les fronteres, el col·lapse del trànsit de mercaderies, els grans dipòsits d’emmagatzematge i distribució de combustible i els centres comercials, unes protestes que des del seu inici han provocat 2 morts i 584 ferits de diversa consideració, entre ells, 110 policies i gendarmes.

Avui, dissabte, arriben als Camps Elisis de París en una manifestació que es preveu multitudinària. Són les armilles grogues, un moviment ciutadà espontani nascut al marge dels partits polítics, dels sindicats i de les associacions.

Protesten contra l’increment del preu del combustible i la pèrdua del poder adquisitiu sobretot a les regions més allunyades de les grans ciutats. Vesteixen les armilles grogues (peça de roba obligatòria als vehicles) com a salconduit, utilitzen les xarxes socials, Facebook més concretament, per desplegar-se al territori i han decidit mantenir el pols amb les polítiques del president Emmanuel Macron.

El Govern francès ha posat l’anomenada transició ecològica al capdavant de la seva agenda. Una de les mesures preveu un impost directe sobre els carburants que s’aplicarà amb l’entrada de l’Any Nou. S’estima que la gasolina (SP95 i SP98) pujarà 3,5 cèntims d’euro per litre. El dièsel (Gasoil A i Gasoil A+) fins a 8 cèntims d’euro per litre. Des de principis d’any el preu ha augmentat un 2,70% de mitjana en el cas de la gasolina i un 12,90% en el cas del gasoil. El combustible dièsel ja és avui més car (1,505 euros/litres) que la gasolina (1,490 €/l) a moltes benzineres.

Sí o sí la mobilitat a França serà elèctrica i/o provinent d’energies renovables més d’hora que tard. L’actual ministre responsable de la matèria, François de Rugy, deia gràficament que s’ha d’acabar amb l’actual sistema del «tot cotxe, tot dièsel i tot petroli».

El problema de fons és que malgrat les importants primes existents per canviar un vehicle dièsel per un de propulsió elèctrica (fins a un màxim de 8.500 euros), l’autonomia de la majoria d’aquests automòbils és limitada i són cars, lluny de les possibilitats dels francesos que cada cop tenen més dificultats per arribar a final de mes.

La magnitud de la mobilització de les armilles grogues ha agafat per sorpresa a la classe política. Durant els primers dies, es va intentar desactivar la protesta amb crítiques per la violència d’algunes de les accions, la seva desorganització i la manca d’uns representants legítims amb qui negociar. Lluny d’apaivagar el soroll, les armilles grogues reben un suport majoritari. Segons una enquesta publicada per una televisió local, un 73% dels francesos dona suport a la seva protesta i un 70% creu que el Govern francès hauria d’abandonar la seva proposta per incrementar els impostos sobre els combustibles.

Pràcticament quinze dies ha trigat el seu primer ministre, Edouard Phillippe, en rebre els representants d’aquest moviment. Una trobada que va acabar ahir, divendres, en fiasco perquè les armilles grogues exigien la retransmissió en directe de la reunió.

El president Emmanuel Macron no està disposat a donar el seu braç a tòrcer tot i que ha reconegut errors. Cal conciliar la «fi del món amb el final de mes» ha dit, proposant canvis menors en el seu full de ruta per acontentar les armilles grogues. No obstant això els manifestants desconfien d’un polític que sembla més presidir la República com un gestor privat i governar al ritme que marca el Producte Interior Brut (PIB).

Desafecció creixent

S’equivoca Emmanuel Macron si segueix menystenint un col·lectiu que aglutina el descontentament general i que s’assembla cada dia més al nostre moviment dels indignats del 15-M.

La desafecció dels francesos amb els seus polítics és cada dia més gran. Macron era l’última esperança real de canvi. Si no es posa l’armilla groga al servei de la majoria dels seus ciutadans, la ultradreta pot deixar de ser un perill per esdevenir una realitat. I les eleccions europees són en tombar la cantonada.

Francisco Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu