Aturem la violència

Fa pocs dies vam saber que Francisco Javier Romero Taboada, l’aficionat del Deportivo conegut com a Jimmy, va morir en el transcurs d’una batalla campal entre aficionats del seu equip i de l’Atlético de Madrid. Les imatges eren colpidores i el resultat de l’autòpsia encara més. Sembla ser que la baralla s’havia pactat,que també participaven aficionats d’altres equips i, que alguns d’aquests grups són d’extrema dreta o d’extrema esquerra. El partit no es va suspendre perquè aquell matí no hi havia ningú disponible de la Federació espanyola que ho pogués autoritzar.

Dies després arriben les reunions de la Federació amb la Lliga de Futbol Professional per eradicar la violència dels camps de futbol i la connivència amb els grups radicals. Hi haurà un abans i un després.

Diuen que es prendran mesures per acabar també amb la violència verbal. De fet el Real Madrid ha expulsat a 17 aficionats per insultar a Messi i a Catalunya en el partit de dissabte passat. Em pregunto si van ser els disset que van començar o els que tenien un timbre de veu més alt. Escarmentaran els demés quan se’ls passi pel cap insultar al rival? No és que critiqui la mesura, perquè l’insult ja és violència, però ho podran fer tots els equips? Sempre?

Pensant en tot això em venia al cap la cançó del Raimon:

Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;

si plou poc és la sequera,

si plou massa és la catàstrofe.