Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Baixa la despesa en alimentació. Mengem menys pà, carn i peix, però més verdures i plats preparats

Canvi de tendència. Si durant la crisi econòmica vam reduir la despesa en productes no alimentaris, ara això ha canviat i tendim a gastar menys en el nostre cistell de la compra 

Maite Curto

Whatsapp
Maite Curto

Maite Curto

La millora de la situació econòmica ha impulsat el consum total de les llars catalanes, però al mateix temps destinem menys part de la despesa al cistell de la compra. Si durant els pitjors anys de la crisi la despesa general va caure excepte en productes d’alimentació, ara la tendència és la contrària i es redueix la part que destinem al menjar i a les begudes no alcohòliques. Ho diu l’observatori Bonpreu i Esclat del consum alimentari a Catalunya elaborat pel catedràtic emèrit d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver.

Anem a pams i analitzem per què es produeix aquest canvi. A la tria sobre a què destinem el que guanyem, hi influeixen de manera directa aspectes com la recuperació econòmica i els canvis demogràfics. Observant l’evolució de la població podem veure que a casa nostra es produeix un augment de les llars on les persones de referència tenen 65 anys o més, mentre que les famílies amb persones de menys de 45 anys cauen amb força. Això té conseqüències sobre la despesa perquè la part de la renda que es destina a l’apartat dels aliments no és la mateixa en una família jove que en una de més edat.  

També cal tenir en compte  la millora de la situació econòmica i la reducció de l’atur. Aquests dos fets han provocat un increment de la immigració i que els joves surtin de la llar familiar per crear la seva pròpia. Això ha fet que hagi augmentat fins a un 9% en un any el nombre de llars unifamiliars tot i que la seva despesa només puja un 1%.
Si ens fixem en els tipus de llars, el consum en alimentació a les famílies d’entre els 16 i els 44 anys ha pujat gairebé un 4%, ben al contrari d’aquelles on la persona de referència té entre 45 i 64 anys. Aquí la despesa en aliments ha caigut un 4,5% i en canvi ha augmentat el seu consum no alimentari en més d’un 6%. També ha baixat la despesa del cistell de la compra a les famílies amb persones de 65 anys o més. 
Per tant, els canvis econòmics, demogràfics, socials i de comportament queden clarament reflectits en la despesa alimentària. 

Els nivells de renda de les famílies evidentment també hi influeix i ens dona unes dades que trobo sorprenents. Es dona el fet que les famílies amb menys ingressos destinen el 25% en despesa alimentària i els que en tenen més hi destinen un 14% del total. Per tant: a més renda menys despesa en aliments. Segons el meu parer, sembla que després d’anys de moltes restriccions provocades per la crisi econòmica, ara que la situació ha millorat, les famílies tornen a gastar en productes que no es consideren bàsics, com els aliments, sinó en extres, com oci, cultura, viatges, compra de vehicles, restaurants… Això fa que hi hagi una tendència de pèrdua de pes dels aliments en el conjunt de la despesa que, segons l’estudi, en el futur representarà el 16% del total, una xifra similar a la d’altres països europeus. 

Si ens fixem en concret en els productes alimentaris que consumim, també hi ha aspectes que trobo curiosos. Ara mengem menys pa, cereals, oli, carn, ous, llet i productes derivats i peix. Cal destacar sobretot la davallada històrica del 8% del pa i cereals que és substituït per altres productes més sofisticats com les pizzes i la brioixeria. Contràriament, puja el consum de productes frescos característics de la dieta mediterrània com verdures, hortalisses i fruita. També pugen el cafè, el te, els llegums, sucs, sucre, dolços i gelats. Segueix pujant molt el consum de plats preparats o precuinats i els productes dietètics!

Davant d’això podem veure una dualitat dels consumidors: mentre que hi ha tendència en augment cap al consum de menjar saludable, ecològic, d’aliments de proximitat i de quilòmetre zero, a l’altra part de la balança també hi ha una forta demanda de productes ensucrats i amb greixos que, en excés, poden ser perjudicials per a la salut. Cal assumir que el mercat cada vegada és més madur i demana un assortiment d’aliments cada vegada més ampli. Triar-ne uns o altres està a les nostres mans.

* Periodista. Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994. 
 

Temas

Comentarios

Lea También