Ens falta temps per queixar-nos de les males infraestructures, per part de l’Ajuntament de Tarragona, quant a diversitat funcional es refereix: voreres estretes, passos de vianants amb esglaons, botigues sense rampa per als discapacitats que van en cadira de rodes, semàfors sense senyal acústic per a invidents, transports públics sense accés habilitat, etc.
Si us plau, abans d’exigir hauríem de fer un treball d’introspecció i mirar la poca ètica i la mala praxi que professem en moltes de les nostres accions diàries, com per exemple, a l’hora de deixar els cotxes estacionats en qualsevol lloc obstaculitzant el pas precisament a aquelles persones amb mobilitat reduïda, les quals són les que més espai necessiten per moure’s pels carrers de la ciutat. Tinguem present que per ser respectats i que respectin els nostres drets abans cal respectar, i mirar més enllà de la nostra comoditat, així doncs, no recorreguem a les institucions a l’hora de buscar responsabilitats i possibles solucions, perquè de nosaltres, com a ciutadans de peu, depèn fer un món, una ciutat i un poble més cívic on conviure amb harmonia.
Cristina Ferrerons Semper
(Tarragona)