Camps de detenció d'ahir i d'avui

L’altre dia vaig anar al cinema a veure El héroe de Berlín, basada en la participació de Jesse Owens a les Olimpíades de 1936 a Berlín. Una molt bona pel·lícula i de les que et fan pensar.

El punt de vista sembla portar l’objectiu del film a la reflexió de com l’Alemanya nazi va utilitzar els Jocs com a punta de llança de la seua brillant propaganda (el paper de la cineasta Leni Riefensthal és clau per fer-ne una lectura benevolent oposada a la del gris de Joseph Goebbels) i, de forma suau, ens mostra la depuració racial contra els jueus al país centreeuropeu.

Però, sens dubte, també queda molt retratada la societat nord-americana i el rol dels negres als anys 30. La segregació era ben present i la incipient lluita dels negres per mostrar el rebuig a la situació porten al clímax del film: Owen ha de decidir córrer o mostrar el rebuig sense fer-ho (no faig pas spoiler… tothom sap com acaba la cosa). Un cop aconsegueix les quatre medalles i torna a casa, s’explica ja amb imatges reals, quan el dia de la festa que li organitzen els nord-americans, malgrat ser rebut per un milió de persones a Nova York, ha d’entrar a la sala de festes per la porta de servei… i, com s’explica al final amb text sobreposat a imatges reals… mai no va ser rebut per la Casa Blanca… i només el 1990, 10 anys després de la seua mort, va rebre un reconeixement per part del Congrés.

Aquestes situacions de conflicte racials també van ser molt presents a la Segona Guerra Mundial als EUA. Els japonesos (d’origen) del país van ser reclosos en camps de detenció i, fins i tot, els del Perú (uns 1.800) van ser deportats als EUA per ubicar-los-hi (per exemple al de Crystal City, Texas): sense haver fet res i sense judici. D’ençà de la recuperació econòmica, els asiàtics al Perú eren mal vistos, com els jueus a Alemanya o abans a Castella o Aragó, i se’ls acusava de robar els llocs de treball. També van fer cap a aquests camps desenes de llatinoamericans d’origen italià o alemany. No serà fins al 1988 quan els EUA van compensar amb 20.000 € els supervivents americans d’origen japonès però per als del Perú, el 1998, la compensació va ser de 5.000 €.

Ara que a Turquia tornem a tenir camps de detenció-contenció… se’ns fa present el poc que hem avançat com a societat quan veiem amenaçada la ‘nostra’ seguretat.