Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Camps de detenció d'ahir i d'avui

Ara tornem a tenir a Turquia camps de detenció-concentració

Jordi Satorra

Whatsapp

L’altre dia vaig anar al cinema a veure El héroe de Berlín, basada en la participació de Jesse Owens a les Olimpíades de 1936 a Berlín. Una molt bona pel·lícula i de les que et fan pensar.

El punt de vista sembla portar l’objectiu del film a la reflexió de com l’Alemanya nazi va utilitzar els Jocs com a punta de llança de la seua brillant propaganda (el paper de la cineasta Leni Riefensthal és clau per fer-ne una lectura benevolent oposada a la del gris de Joseph Goebbels) i, de forma suau, ens mostra la depuració racial contra els jueus al país centreeuropeu.

Però, sens dubte, també queda molt retratada la societat nord-americana i el rol dels negres als anys 30. La segregació era ben present i la incipient lluita dels negres per mostrar el rebuig a la situació porten al clímax del film: Owen ha de decidir córrer o mostrar el rebuig sense fer-ho (no faig pas spoiler… tothom sap com acaba la cosa). Un cop aconsegueix les quatre medalles i torna a casa, s’explica ja amb imatges reals, quan el dia de la festa que li organitzen els nord-americans, malgrat ser rebut per un milió de persones a Nova York, ha d’entrar a la sala de festes per la porta de servei… i, com s’explica al final amb text sobreposat a imatges reals… mai no va ser rebut per la Casa Blanca… i només el 1990, 10 anys després de la seua mort, va rebre un reconeixement per part del Congrés.

Aquestes situacions de conflicte racials també van ser molt presents a la Segona Guerra Mundial als EUA. Els japonesos (d’origen) del país van ser reclosos en camps de detenció i, fins i tot, els del Perú (uns 1.800) van ser deportats als EUA per ubicar-los-hi (per exemple al de Crystal City, Texas): sense haver fet res i sense judici. D’ençà de la recuperació econòmica, els asiàtics al Perú eren mal vistos, com els jueus a Alemanya o abans a Castella o Aragó, i se’ls acusava de robar els llocs de treball. També van fer cap a aquests camps desenes de llatinoamericans d’origen italià o alemany. No serà fins al 1988 quan els EUA van compensar amb 20.000 € els supervivents americans d’origen japonès però per als del Perú, el 1998, la compensació va ser de 5.000 €.

Ara que a Turquia tornem a tenir camps de detenció-contenció… se’ns fa present el poc que hem avançat com a societat quan veiem amenaçada la ‘nostra’ seguretat.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También