Carrutxa, batecs de vida. La tasca de convertir el passat en futur

El comissari Kostas Jaritos, l’emblemàtic policia creat per l’escriptor grec Petros Márkaris, quan arribava a casa es relaxava llegint diccionaris de tota mena. Personalment haig de confessar que en matèria de diccionaris el que a mi em té el cor robat i que considero una lectura meravellosa per tot el que representa és el tristament desaparegut Alcover-Moll (ara només en versió en línia) que recull la feina titànica duta a terme durant anys per Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Si l’agafem i mirem l’entrada carrutxa, hi trobarem, entre altres, corriola, politja; cilindre de fusta forta o de ferro; caminadors, caixa de fusta amb quatre rodetes, dins la qual posen un infant menut perquè aprengui a caminar.

A Reus, però, carrutxa seria també sinònim precís i en majúscules d’un grup de gent sàvia, entusiasta i lliurada a la tasca de recuperar en profunditat les essències pures d’allò que som, la cultura popular, les nostres arrels i tota la vida o les vides que ens han fet com som i també seria sinònim de feina titànica esmerçada, tal com van fer Alcover i Moll en l’àmbit de la llengua, en la tasca de proveir-nos de passat i, sobretot, d’evitar que es perdés en la nit dels temps, documentant-lo i donant-li una nova vida. Creada l’any 1980, amb la idea que els ha mantingut vius i molt actius, de fer recerca, documentació i difusió del patrimoni etnològic de Reus, el Baix Camp i el Priorat, la seva tasca, vasta i plural, va fer que rebessin la màxima distinció cultural del país, el Premi Nacional de Cultura.

Gràcies a Carrutxa s’ha recuperat el patrimoni que fa referència als costums

Carrutxa, com a entitat social i plural, és el fruit del treball de molta gent com l’actual presidenta, Montsant Fonts, Montse Flores, Ferran Sugranyes o Isabel Martínez, entre altres, però a mi, personalment, sentir Carrutxa és associar-ho de manera directa a Salvador Palomar, un home a cavall d’un poderós gegant de bosc i d’un follet simpàtic i afable que va liderar els primers anys, probablement els més durs, de l’associació i que encara representa la idea mítica i romàntica d’allò que és la recerca etnològica i la lluita incansable per la conservació del nostre passat.

I sí, ho podem imaginar de la manera més romàntica i no ens equivocarem gens. Passejar per pobles i masies, amb algun aparell de gravació, disposats a no deixar perdre el darrer vestigi viu d’aquella rondalla, d’una estrofa satírica o d’una cançó popular, recollir-la, inventariar-la i aconseguir que no es perdi. O remenar arxius i memòries quasi oblidades per anar repescant tradicions perdudes i incorporar-les de tu al tarannà bategant d’un poble.

Llarga vida a la gent de Carrutxa i que segueixin fent la màgia de convertir el passat en futur

Gràcies a Carrutxa s’ha recuperat, estudiat i documentat el patrimoni immaterial que fa referència als costums, a les festes i a la vida. Ells van ser els responsables de recuperar el ball de l’Àliga, que ara és un dels elements emblemàtics del seguici festiu, o les regles originals del tradicional joc de bitlles catalanes i també van formar part activa dels grups de treball que van ajudar a fer compatibles els balls de diables dins el marc de la normativa europea sobre articles pirotècnics.

La seva tasca, recollida en un importantíssim i valuós arxiu i en una nodrida i variada col·lecció de llibres, no s’ha limitat només a la recollida d’informació i, de fet, també s’han posicionat sovint defensant els seus postulats i les seves idees, protagonitzant, al llarg de la seva història, alguns enfrontaments amb les autoritats civils i acadèmiques, com quan, a començaments dels 80, van recuperar la guerra de tomàquets del Carnaval de Reus que es va tancar amb una sonora i violenta polèmica amb el consistori encapçalat per Carles Martí o, més recentment, quan es van oposar als estudis de la mòmia del general Prim per considerar-ho un innecessari espectacle públic o a l’Ordenança de Civisme de Reus per creure que discriminava els actes associatius i festius al carrer.

Però també ha impulsat activitats lúdiques com ‘Descobreix el drac!’, dirigida als escolars amb l’objectiu de localitzar animals del bestiari fantàstic pels forjats, les façanes i l’ornamentació de diferents edificis de Reus.

A punt de complir 40 anys, llarga vida a la gent de Carrutxa i que segueixin fent realitat la màgia de convertir el passat en futur.

* Periodista. Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.