Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Col·laboració social amb la infància

Al País Basc s´ha fet possible el somni de la concertació pensant en les persones
Whatsapp

Matí de finals de juliol al casal d’estiu de l’Escola de Torreforta. Primer saludem l’equip directiu encara al peu del canó. Després passem una estona agradable amb els diferents grups d’edat del casal: jocs al pati, activitats de taller per als més menuts, vídeo final d’una activitat castellera de la Colla dels Xiquets del Serrallo. L’equip de monitors, des de la proximitat generacional als infants, porten a terme un acció educativa de primer nivell. El seu saber fer, la relació afectiva i com a model, la seva vocació, ajuden a la interiorització de valors, d’hàbits de comportament positius per als nens i nenes. En determinats contextos de risc social suposen, a més, una acció preventiva de primer ordre. Són un exemple de tantes activitats educatives en el lleure que es fan a l’estiu en el nostre país.

A la Fundació Pere Tarrés gestionem casals d’estiu per concessió administrativa d’un concurs públic. A l’agost continuem fent-ne amb recursos propis per a aquelles famílies que més els necessiten, d’acord amb els serveis socials municipals. El director de l’escola, en la visita, ens agraeix que durant l’agost també haguem becat les colònies d’infants que l’escola ha determinat per la situació social de les famílies. Aquesta acció social i educativa podria tenir continuïtat amb els centres oberts d’atenció diària a la infància en risc.

Per què no som entre tots prou imaginatius com per treure el màxim rendiment a la legislació de contractació pública i concertem el conjunt dels serveis educatius fora de l’escola per a la infància en risc? L’Ajuntament hi podria aportar el seu pressupost mentre que les entitats amb gran vocació social, sense afany de lucre, del país, hi sumarien recursos, beques de colònies, casals a l’agost. Es tracta de que tothom hi sumi però per fer-ho possible cal determinació, trencar amb l’habitual, optar veritablement per la intervenció social. Al País Basc s’ha fet possible aquest somni de la concertació pensant en les persones i no només en la sacralitzada i lliure competència. Si es treballa en aquest sentit ben segur que molts infants i persones en risc social ho agrairien.

En marxar del casal una nena ens explicava emocionada: «demà ens quedarem a dormir al casal». La generositat de l’equip de monitors que forma part d’una entitat que té per finalitat que els nens visquin com a nens i creixin com a persones, ho fa possible malgrat no sigui condició en les clàusules del concurs municipal que ha atorgat la gestió.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También