Construir la nova plantilla del Nàstic corre pressa, sota l’exigència d’engrescar l’afició

Entre els més destacats manaments de la religió futbolística hi figura la renovació anual de la il·lusió. És a l’estiu quan recuperes ànims i et tornes a engrescar amb els reforços, arribats sota l’expectativa de forjar ambicions per al nou curs. A més, el seguidor requereix gestos, picades d’ull que li enforteixin el tremp.

Enguany, el Nàstic va especialment necessitat d’aquesta renovació de sang i moral. Naturalment, condiciona d’on venim. Després de dues temporades que han provat la salut cardíaca i resistència emocional dels seguidors, enguany s’imposava com una necessitat la metamorfosi profunda, no cosmètica. 

Si us plau, res d’esperar a l’últim dia, als descarts d’equips d’anomenada, operació de risc

I què hem viscut des de l’última salvació pels pèls? No ens enganyem, per costum forgem criteris a base d’impressions. Primer, la liquidació d’efectius per final de campanya. Un grapat de jugadors que toquen el dos, amb adéus sentits per complicitat emocional o vàlua del futbolista. Segon, s’acaba la relació amb Promoesport i comença una nova etapa amb una descàrrega de pes que alleugera l’ànim. 

No hi ha dèficit a 30 de juny i això, per a l’aficionat, sempre de lectura fàcil i primària, significa que ens podem tornar a entrampar, que no passa res, estirem una miqueta el braç. Arreu, el seguidor manté la mateixa idiosincràsia: Gastaria en l’equip el que no se li acudiria fer a casa. Total, els diners no són seus. És el que hi ha i això marxa així. 

Encara ens heu de facilitar l’embranzida per revifar l’enamorament amb la causa grana

Seguim en el repàs estiuenc: Torna Rocha, renova Fali i mantenim Barreiro com a pal de paller ofensiu. Fàcil imaginar, doncs, qui tirarà del carro al vestidor. 

Comencen els rumors de traspàs amb Mesa i Dimitrievski, un ai al cor. La incertesa amb els bons genera neguit, que prou afeblida sembla ara mateix l’esquadra. I passen els dies. Alguna incorporació de promesa o meló clarament per obrir i l’arribada d’il·lustre veterà, en aquest cas Del Moral, de qui, per edat, pots sospitar que ja té l’arròs personal a punt de passar. Una incògnita, un cromo sense àlbum encara que l’aguanti. 

Ja entrenen en pretemporada, un munt de places disponibles i cert recel amb allò que desconeixes, com els nois del filial a promocionar sobre els que no es pot carregar absolutament res. Necessiten confiança i llarg temps de cuina, cap exigència en el curt termini. 

Arribats al dia d’avui, comencen certes palpitacions. Si us plau, res d’esperar a l’últim dia, als descarts d’equips d’anomenada, operació de risc. Si us plau, busquin cedits d’alçada, xiquets de tècnica depurada que encara s’han de fer un nom i van sobrats de talent. Truquin a equips de Primera, si són de proximitat, millor. Sospeseu que el Barça, per molt “perico” que sigui algun manaire, s’ha quedat sense esgraó a Segona i es podria pescar alguna perla de La Masia. 

Volem imaginar que el nou director tècnic ja té orelles de coliflor de tant desgastar el mòbil amb trucades amunt i avall. Volem creure que Gordillo, una altra incògnita per resoldre, projecta una visió clara de l’equip que vol dirigir i la voluntat d’implantar un estil de joc mínimament atractiu, malgrat que el futbol sigui cada dia més igualat, posicional, resolt en marcador per detalls d’estratègia. 

Se’ls hi ha girat un munt de feina, tornem al començament, i certa pressa per renovar l’ambient, córrer per forjar il·lusions sense necessitat de fixar objectius inassolibles, incoherents amb el potencial limitat del club.

Si us plau, insistim en les fórmules educades, encara que sigui per fugir del patró quasi acostumat, enguany no ho fieu tot al mercat d’hivern a fi de corregir carències i limitacions. Espavileu, que encara ens heu de facilitar l’embranzida per revifar l’enamorament amb la causa grana. 
Deu ser la calitja estiuenca, però ara mateix no veiem l’horitzó immediat gens clar.

I bé que ho sentim. Un rau-rau a l’estómac que convindria aturar a base de reforços engrescadors, recurs tan vell com el mateix futbol. Comenceu bé la nova etapa, de consolidació a Segona per ambicionar quelcom més l’any vinent. Toca refer l’equip i encertar en l’aposta, combinació gens fàcil malgrat ser obligada. Si us plau.

 

Periodista. Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent