Els atemptats de Barcelona i Cambrils han servit per demostrar que, afortunadament, hi ha una cosa més gran que la barbàrie d’uns capbuits. És la solidaritat de les persones. Des del primer moment hem vist com les botigues i els bars de la Rambla acollien la gent per protegir-la, com els hospitals registraven cues de donants de sang, com els taxistes transportaven gratis a qui ho necessitava, com l’Àngel amb la seva moto anava amunt i avall per Barcelona ajudant les víctimes, com Harry Athwal va arriscar la vida per no deixar sol un nen que s’estava morint dessagnat... No hi ha terrorisme que pugui vèncer la immensa bondat de les persones. Cal, però, organitzar la solidaritat. No n’hi ha prou amb la bona voluntat. Per exemple, les operacions ‘gàbia’ han de preveure formes d’ajut a la gent atrapada als cotxes. No hi va haver ni una queixa, ni un toc de clàxon, però hi va haver gent gran i famílies amb nens que ho van passar malament. Els terroristes s’organitzen per atacar i nosaltres ens hem d’organitzar per defensar-nos.