Corrupció policial. El negoci de la droga

Un iman per al crim organitzat: el fet que la marihuana es produeixi a Catalunya i no sigui només una droga de pas, suposa un pol d’atracció perquè la delinqüència s’arreli aquí

FÀTIMA LLAMBRICH

Whatsapp
Corrupció policial. El negoci de la droga

Corrupció policial. El negoci de la droga

La corrupció policial és un primer pas; però alhora una gambada molt important per als delinqüents. Els situa en una bona posició: per una banda s’asseguren que poden fer i desfer dins l’àrea d’influència dels policies que tenen en nòmina sense haver de patir perquè els detinguin. I, per l’altra, aquesta complicitat amb els funcionaris els pot otorgar un aixopluc davant d’altres delinqüents rivals.

Si fem una ullada des d’una altra perspectiva, la lectura també varia: les corrupteles policials poden passar sense massa escarafalls quan es donen de forma aïllada però quan al cistell no hi ha només una massana podrida, es pot generar una situació compromesa i d’inseguretat per a la resta de la plantilla, que pot trobar-se en moments incòmodes i de difícil gestió. L’any passat, la Divisió d’Afers Interns dels Mossos va detenir dos agents i un caporal de la comissaria de Santa Coloma de Farners per delictes relacionats amb el tràfic de drogues. Tenien indicis que robaven droga decomissada i que falsificaven els atestats per encubrir el primer delicte.

L’operació policial contra la corrupció policial –la redundància és necessària– més recent és de la setmana passada. Els investigadors de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos que pertanyen a l’àrea Metropolitana Nord van practicar una quinzena de detencions per tràfic de droga, pertinença a organització criminal, blanqueig de capitals i altres delictes. Entre aquests detinguts hi havia dos caporals i dos agents de la Policia Local de Llinars del Vallès (excepte un dels agents, els altres tres estan a presó). És a dir, quatre persones d’una mateixa plantilla que no supera la vintena de places. El percentatge és preocupant. El problema en aquests casos agafa un altre caire. Segons es desprén de la investigació, a la cúspide de la organització criminal hi situen un dels caporals. Per ell haurien passat tots aquells que pretenien cultivar marihuana a Llinars. Se l’investiga també perquè buscava naus industrials en desús perquè els cultivadors poguessin posar-hi les plantacions. Quan el cultiu és indoor, és a dir, que no és a l’aire lliure, el conreu és rotatiu i continu, de tal manera que no està a mercè de la metereologia i, en un any, es poden obtenir molts més beneficis perquè quan s’arrenquen les plantes, se’n planten de noves i així contínuament. Bé, doncs, en aquest cas, els investigadors van aportar a la magistrada indicis pels quals sospiten que el caporal cobrava dels propietaris de les plantacions i aquests diners els repartia entre els altres policies detinguts.

Com utilitzaven l’uniforme

Amb els cotxes logotipats de la policia local de Llinars donaven seguretat als cultivadors de la marihuana perquè poguessin entrar i sortir de les plantacions sense que la policia els detectés i sense que estessin en perill davant d’altres delinqüents. De tal manera que passaven per davant de les naus industrials a les hores convingudes. La majoria de les naus estaven en un mateix polígon i eren propietat de bancs. La investigació posa de manifest el caporal hi tenia a cada torn un policia corromput. El que no sabem és què veien, què sabien i què patien la resta de la plantilla. Les policies locals i els ajuntaments, tenen mecanismes per investigar els propis agents. Tant l’alcalde com el cap de la Policia Local van reconèixer que els havien arribat veus que aquest caporal potser no era aigua clara. Però no ho van investigar. La llei permet obrir expedients informatius i, fins i tot, poden demanar a Interior que els proporcioni un funcionari per fer-se càrrec de la investigació per evitar posar en aquesta tesitura a un company de plantilla. No ho van fer quan hi va haver veïns que es van atrevir a alertar-los, com tampoc ho van fer quan el mateix caporal els va ensenyar un video que circulava per les xarxes on se l’acusava de traficar amb marihuana i d’altres delictes. El caporal era, a ulls dels seus caps, un dels millors policies de la plantilla: una persona proactiva a la feina, que resolia. L’havien condecorat temps enrera perquè va resultar ferit en un tiroteig on va morir un home amb qui estava parlant, un confident en va dir ell.

L’escala de la corrupció

Reprenem l’escala de l’inici: la corrupció policial és un primer pas. Als altres esglaons hi ha els polítics i més amunt els fiscals i jutges i quan s’arriba tant amunt és que ja s’ha corromput la base, és quan els menors d’edat es treuen sous que no guanyarien en una feina, quan els negocis legals amaguen part d’ilegalitat, quan una gran part de la societat viu directa o indirectament del negoci de la droga. Hi ha experiències properes, com la del Camp de gibraltar amb el tràfic d’haixix. Arribats a este punt, minva la força dels qui s’oposen a la vida delinqüencial. En el cas de la marihuana a Catalunya hi ha un agreujant i és que la droga es produeix aquí i això, alerten els Mossos d’Esquadra, és un iman que atreu al crim organitzat; amb tot el que això comporta. I qui baixa, després, d’aquesta escala?

Periodista
Nascuda a l’Ametlla de Mar. Autora del llibre ‘Sense Cadàver/Sin Cadáver’. A TV3 informa de notícies de l’àmbit judicial, policial i de la seguretat. 

Temas

Comentarios

Lea También