Cuidar la terra posar en valor la feina que hi ha al darrere

Tenim una molt bona notícia: arriba l’oli nou. Ja és aquí. Ja es comencen a veure ampolles de les primeres premsades, això que es coneix com a oli del raig, la DO Siurana ja ha presentat nova padrina de la collita: l’actriu tarragonina Agnés Busquets, i ja han començat els esmorzars a base de llonganissa i pa torrat, una punta d’all, quatre avellanetes i porró, acompanyades de les fires d’oli, amb tastos i vendes. Per mi, insisteixo sempre que puc, és dels millors moments de l’any.

És el canvi que m’interessa, és el cicle vital que hi som un any més. Que pots fer la comparança de si el gust, l’acidesa, el color, l’aroma de l’oli d’oliva verge extra (amb tots els noms i ets i uts, no fotem!) és millor que el de l’any passat. I d’encertar si la pluja va inflar les olives o si la calorada va assecar els arbres i va deixar caure mitja collita, i de quina manera tots aquests factors acaben incidint en el que tenim a taula. 

De la mateixa manera que aquesta és la notícia que espero cada any, que és aquell full del calendari que vull arrencar amb més il·lusió, també se m’esqueixa el cor quan sento que al Montsià s’han venut una pila d’oliveres centenàries i de mil·lenàries i tot! Però que no hem quedat que és un bé patrimonial, que vendre’s una olivera mil·lenària o centenària és com vendre’s el campanar de la catedral o de la Prioral? Són notícies doblement tristes, d’entrada per l’espoli col·lectiu de paisatge i arbrat, però també per la història personal que hi ha al darrere d’aquestes vendes.

Vol dir que no hi ha un pagès aquí que ho pugui tirar endavant. Vol dir que hi ha algú que ja no ha seguit amb la feina que han generat aquests arbres durant tots aquests anys. Vol dir que aquella terra es pot haver malvenut o que els que en són ara els titulars en fan més de vendre els seus arbres que no pas havent de fer-se càrrec de les cures dels arbres durant l’any i de la collita després.

Són cara i creu de la terra. Que necessita una nova mirada de tota la societat. Aquesta societat del segle XXI que està concentrada en ciutats i que ha deixat els àmbits rurals, i que ha oblidat qui l’acaba nodrint, qui elabora els aliments amb què creix.

Que ha oblidat la feina fonamental de sosteniment del territori, en la lluita entre conreus i boscos, que ha oblidat que això té un cost, i que la pagesia ha de poder viure amb dignitat de la terra. «Volem viure de la terra», era un dels lemes que van fer sentir els pagesos que reivindicaven el seu paper i feina.

Ara just fa una setmana al Morell el sindicat agrari Unió de Pagesos va commemorar el seu 45è aniversari. Constituït encara en la clandestinitat agrupa uns 6.000 pagesos, i ha fet una feina essencial per mirar de capgirar aquesta consideració, tantes vegades de menysteniment, d’ignorància afegida, que han patit i pateixen. Lluites, país, pagesia, aquest va ser el lema de la trobada, on es va reflexionar des del punt de vista alimentari, amb l’Abel Mariné; del de la sostenibilitat climàtica, amb Martí Bodada, i del de la planificació del territori, amb Jaume Salvat.

Tots tres professors universitaris que van trencar tòpics i van reclamar aquest repensar, aquesta nova mirada cap a la pagesia.
Jaume Salvat, professor de la URV augura que els pròxims anys hi haurà una part de població que tornarà al camp, que tornarà als pobles, perquè la ciutat tampoc acaba comportant altes dosis de felicitat, ni és cap garantia que ens hi puguem guanyar millor la vida.

La pagesia doncs que fa país, que aporta béns bàsics, ordena el territori i gestiona i conserva el medi ambient. I que en temps de trepig de drets i llibertats també ha sabut mobilitzar-se. Arriba l’oli nou, pensem la feinada que hi ha al darrere, pensem en el temps condensat que hi ha en cada ampolla, en cada raig, en cada gota, mentre la degustem.

L’oli ja és aquí, això sí que és una certesa i no unes eleccions com les d’avui que vés a saber si acabaran donant un govern. Fem costat als nostres pagesos, mirem amb què omplim el cistell, i aixequem la vista cap el paisatge del nostre entorn. Fer-ho és pensar en nosaltres mateixos i en aquesta societat en què ens volem reconèixer.

Xavier Graset. Periodista. Dirigeix i presenta ‘Més24’ (TV3) i n’havia fet altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV.