Cumbaià

Els de la generació cumbaià estem contents perquè han donat el Nobel de Literatura a Bob Dylan. El nom de cumbaiàs venia perquè cantàvem una cançó la tornada de la qual feia: «cumbaià Déu meu, cumbaià». El repertori seguia amb les cançons de Dylan i de Joan Baez. Recordo que amb un filferro em vaig fabricar un estri per poder tocar la guitarra i l’harmònica alhora. Blowing in the wind sonava molt bé amb els dos instruments. L’Acadèmia Sueca ha valorat les «experiències poètiques» de Dylan dins de la tradició musical americana. Els envejosos, però, feien broma ahir a les xarxes i deien que després de donar el Nobel de la Pau a Santos i el de Literatura a Dylan, el de Química recaurà en Juan Luis Guerra pels seus estudis sobre la bilirrubina. Que diguin el que vulguin. El premi a Dylan obre l’esperança que el primer Nobel català sigui per a Llach o Raimon. Després de Blowing in the wind cantàvem l’Estaca i Diguem no.