De banderes i senyeres

Saben aquell que diu que la bandera espanyola i la senyera catalana es troben a la sala d’espera del psicòleg i una li diu a l’altra : i tu que fas per aquí ? . I l’altra li contesta: i tu ?.El psicòleg és un professional competent i per això les ha col·locades a la mateixa sala d’espera i a més ha anunciat que tardarà en arribar, perquè tinguin temps per parlar . Tornarem a aquesta sala ja que el tema promet.

Les banderes i senyeres malgrat semblin febles, en realitat són retalls de roba, tenen una gran força i són capaces de provocar grans heroïcitats col·lectives de pobles sencers, i també grans desgracies . La força els hi dóna la llei, però molt per damunt de la llei, els sentiments. De fet hi ha senyeres amb molta força basades només en els sentiments i sense llei.

Las banderes i senyeres quan arriben ho fan per quedar-se i és molt difícil eliminar-les o substituir-les perquè apart de la seva força són molt flexibles . Es fitxin que sempre onegen a favor del vent i quan més fort és el vent més van al seu favor . I sinó fa vent no molesten, estan quietes i com si no hi fossin . Per tot això cal anar amb molta cura amb les banderes i senyeres ja que la seva capacitat de resistència es superior a la que gent es pensa .

Però tornem a la sala d’espera del psicòleg on la bandera espanyola ja li ha comentat a la senyera catalana que es visita des de fa anys . I que quan la va començar a veurà a ella cridant “ llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” ja va pensar que no li duria res de bo i que en realitat i de manera lenta però constant va anar sent retirada per aparèixer només als freds organismes i despatxos oficials . Enyora els temps que es cantaven “ Banderas al viento “ o “ Banderita tu eres roja, banderita tu eres gualda “, i que està deprimida .

La senyera catalana li confessa que es la primera visita al psicòleg i que comença a notar una certa depressió per la força en que ha aparegut una altre senyera i que és l’ estelada . Que ella comença a veure, a l’igual que l’ espanyola ,que està en els edificis i despatxos oficials, però que ja no nota el caliu de la gent a les manifestacions i als balcons i finestres dels carrers . Que l’ estelada amb una certa força tropical i del Caribe ho està ocupant tot i que enyora quan durant la dictadura la penjaven, amb desenes de metres de tela, als penya-segats de Montserrat o era capdavantera a totes les concentracions catalanes. I parlant , parlant, ja ha arribat l’hora d’ entrar a la visita i a partir d’ aquí i com és sabut ja intervé el secret professional .

Però ara canviarem de ritme, en aquesta article, i substituirem el ritme europeu pel llatí americà. I als afectes, veuran com a mitjans del segle passat i vist que Cuba s’havia convertit en una enorme sala de joc es cantava allò de Y en esto llegó Fidel i se acabó la diversión i el Comandante mandó parar . I a la vegada, i una mica abans en el temps, a Argentina i potser a ritme de tango van apareixer los descamisados que cridaven aquí están estos son los muchachos de Perón .Per cert, després de tants anys els dos països els governen encara els mateixos .

Doncs bé amb això ha arribat Podemos, Podem , que d’una banda vol acabar amb la diversió dels que ells diuen la “casta” , on ja han i inclòs per cert i explícitament el grup majoritari independentista. Que d’ altra banda i com és lògic ja ha contestat parlant de que són un cavall de Troya i amb un discurs caspós .Perquè amb les grans dificultats per fer la consulta del 9 N ara surten els de Podem i per elevació diuen que volen el dret a decidir però més ampla , es a dir, no només sobre la independència sinó també sobre la sanitat, l’escola etc,i en un procés constituent . I que per tant volen no ja una consulta o un referèndum sinó una cosa que desconeixíem fins ara i que és “ el multireferendum “ .

Però el que crida més l’atenció i per lligar-ho amb el contingut d’aquests article, és que en el recent míting central a Barcelona de Pablo Iglesias II, el líder de Podemos, amb força gent, no hi havien banderes. És a dir, un míting sense banderes no deixa d’ésser una novetat important.

Les banderes i senyeres volen tenir enfront altres banderes i veurà qui les porta . Perquè tenir enfront força ciutadans sense bandera ho troben francament perillós.

Al davant de tot això cal fer-se algunes preguntes : Aconseguiran la bandera espanyola i la senyera catalana posar-se d’ acord amb detriment de l’ estelada ? . Aconseguirà l’ estelada, actualment amb força, aguantar la pressió de dites banderes per la part de dalt i dels que no en tenen per sota ?. Només el temps té la resposta.

I per acabar, i vistes les referències llatinoamericanes que té aquest article i amb la finalitat de mantenir la serenitat necessària, potser seria bo anar escoltant l’havanera catalana per excel·lència quan diu: El meu avi va anar a Cuba a bordo del Català...