Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Opinion La Mirada

De l’11-M al coronavirus: La memòria imprescindible

Sense escrúpols. Sectors de la dreta espanyola no tenen miraments a l’hora d’usar els morts. El missatge implícit sempre és el mateix:
 les víctimes de la pandèmia són culpa del Govern

Josep Carles Rius

Whatsapp
Josep Carles Rius

Josep Carles Rius

La tàctica és molt antiga. A partir d’uns fets, es tracta de crear una realitat paral·lela que serveixi als nostres interessos. Com més dramàtics siguin aquests esdeveniments, com més força emocional tinguin, més impacte pot aconseguir la mentida que en sorgeix. Una pandèmia que ha causat a Espanya més de 26.000 morts és devastadora i, per tant, la temptació de manipular els fets és immensa. Perquè els rèdits polítics també poden ser immensos. L’operació ja està en marxa.

Sectors polítics i mediàtics de la dreta espanyola estan plenament dedicats a crear, en benefici propi, una realitat paral·lela: «Els morts provocats per la pandèmia són culpa del Govern central, i més concretament del seu president, Pedro Sánchez». Aquesta és la idea que, de forma més o menys explícita, està present en tots els seus discursos. A les portades de determinada premsa de Madrid. En alguns platós de televisió. A les xarxes.

Els atemptats de Madrid es van usar per fer mala política i ara la història es repeteix amb la pandèmia

No és nou. El PP utilitzava les víctimes d’ETA per erosionar els governs del PSOE, als anys vuitanta, als noranta... fins a arribar a aquella acusació de «traición a los muertos» llançada per Rajoy (maig del 2005) contra Zapatero arran de les gestions polítiques per acabar amb ETA (la banda terrorista es va dissoldre el 3 de maig del 2018). Però l’ús més descarnat dels morts comença l’11 de març del 2004, el dia de l’atac terrorista a Madrid. Fem memòria.

El pitjor atemptat que ha patit Espanya (191 morts i 1.858 ferits) va ser obra d’un comando gihadista. Però alguns sectors de la dreta van crear una realitat paral·lela, coneguda com a ‘teoria de la conspiració’, segons la qual els atemptats havien estat obra d’ETA. I quan aquesta versió ja es va fer insostenible, es van treure de la màniga que l’atac havia estat impulsat per obscurs serveis secrets per desallotjar el PP del Govern.

No és nou. El PP utilitzava les víctimes d’ETA per erosionar els governs del PSOE

Sectors de la dreta espanyola, liderats per Pedro J. Ramírez, aleshores director d’El Mundo, van construir la mentida de l’11-M i, amb la seva persistent campanya, van agreujar el dolor de les víctimes i entorpir la tasca de la Justícia.

Van crear un autèntic grup de pressió, sense pietat amb qui consideraven obstacles per als seus propòsits. Per exemple, la presidenta de l’Associació de víctimes de l’11-M, Pilar Manjón, va sumar a la pèrdua d’un fill un constant assetjament. I el periodista José Antonio Zarzalejos, llavors director d’ABC, va patir una operació d’enderrocament per no sumar-se a la ‘teoria de la conspiració’.

Zarzalejos, en una entrevista a la revista Capçalera (2008), recordava que, com a director d’ABC, va decidir «no secundar la gran mentida, ni el segrest de la dreta per part d’una sèrie de mitjans de comunicació. Jo em rebel·lo i n’estic molt orgullós: tornaria a fer-ho, tot i saber que comportaria la meva destitució». El diari ABC avui no està dirigit per un periodista amb les conviccions de Zarzalejos i les seves portades tenen implícit sempre un mateix missatge: el Govern central és el culpable dels morts. El Mundo repeteix la història, de forma més subliminar que en l’època de Pedro J, però amb la mateixa dedicació. I amb l’eco d’un grapat de tertulians sense escrúpols i amb veu als platós de televisió.

Després de l’11-M, hi va haver milions de ciutadans que preferien fabulacions interessades abans que la veritat. Sense ells i sense el silenci clamorós de molts, els polítics i els periodistes implicats no haurien tingut el combustible necessari per a la ignomínia. Ara es repeteix la història: utilitzar els morts de la pandèmia per tombar el Govern. En això està Vox, el Partido Popular i el seu entorn mediàtic.

A qualsevol democràcia avançada, els estralls d’ETA, el terrorisme gihadista, les crisis globals o, ara, la pandèmia serien ‘qüestió d’Estat’, una tragèdia compartida, un motiu d’unitat. Mai un instrument per avivar la confrontació i l’odi entre ciutadans i per multiplicar el dolor de les víctimes. Espanya en això és una trista excepció.

Després de dos mesos d’estat d’alarma, les cartes estan sobre la taula. Sectors de la dreta espanyola han llançat, de nou, la carta amb el signe de la mort. I, per desgràcia, a Catalunya alguns també senten la temptació de jugar la partida.

*Josep Carles Rius Baró, nascut a Valls, és president de la Fundació Periodisme Plural. Va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i ha estat vinculat a mitjans com ‘Mestral’, ‘El Pati’, ‘La
Vanguardia’, ‘El Periódico’, TVE, ‘Público’ o Eldiario. es. És doctor en Ciències de la Comunicació i autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción.

Temas

Comentarios

Lea También