Más de Opinión

De la ciència turística als codis QR. Es fa difícil viatjar i menjar sense pantalles

Adéu a les guies i llibres de viatges. Dos pioners catalans van demostrar que el turisme seria molt més que el dels ases amb barrets i càntirs de les postals Escudo de Oro 

Joaquim Roglan

Whatsapp
Joaquim Roglan

Joaquim Roglan

L’any 1962, Jordi Vila Fradera (Barcelona, 1921-1988) i Josep Janè i Solà (Igualada, 1936-Barcelona, 2018) van escriure els primers articles científics sobre la importància econòmica del turisme. Vila Fradera era advocat, va fundar el setmanari Editur i va presidir Hogarotel i el Salón Expo-Hogar. Guardonat per múltiples organismes i entitats turístiques, la seva obra de referència és encara La Gran Aventura del Turismo en España (1997). Josep Jané i Solà, va ser catedràtic d’economia, va treballar a la Banca Mas Sardà, va ser empresari, va fundar Bankpime i va presidir la Societat Catalana d’Economia. Reconeguts ambdós com a pioners de la ciència turística, van revolucionar el turisme de les postals Escudo de Oro amb aquells ases amb barret de palla i carregats de càntirs que patrullaven per les platges com les parelles de la guàrdia civil.

La revista Editur es va fundar el 1959, el 1988 va publicar el número 2.000 i va tancar el 2009. Es trobava a les agències de viatges, hotels, empreses i negocis turístics. I era un material útil per a tot el sector. Vista des d’ara, la seva col·lecció era rigorosa, professional i allunyada del folklore i els tòpics dels temps del biquini. Alguns dels seus articles eren futuristes i premonitoris. D’altres, fruits benintencionats d’una era que la realitat ha superat. Com el turisme espacial, que era inimaginable. També resulta curiosa la Guía de Cataluña. Turismo automovilista (1971), patrocinada per la banca Mas Sardà quan els bancs encara regalaven llibres a la clientela. Escrita per J. M. Armengou, les seves propostes de viatges i els mapes de carreteres són com fòssils entranyables en l’època de les autopistes, els GPS i els navegadors via satèl·lit. El mateix succeeix amb el llibre Cataluña y sus comarcas (1975), obra de Jaime Bover Aymerich que obsequiava la Caja de Ahorros Provincial de Barcelona.

Que el turisme era, és i serà una cosa més que seriosa, es comprova a la revista Estudis de Turisme de Catalunya. Nascuda el 1997 i finançada per la Generalitat, ja s’endinsa en qüestions com Internet. És quan es comença a plantejar que les antigues diplomatures de turisme tinguin rang universitari superior. I es dissenyen els projectes d’escoles de turisme, hostaleria i gastronomia adscrites a les universitats catalanes. Faltava poc per l’esclat de la gastronomia i la restauració com ingredients indispensables del turisme. Aquell any, el doctor Jané i Solà analitzava la importància del futur euro en el turisme i vaticinava: «L’euro, juntament amb les dues guerres mundials, és el fet que més afectarà Europa al segle XX». Pel que fa al seu impacte en el turisme, afirmava: «Els avantatges seran enormes. La nova moneda simplificarà en gran manera els viatges per Europa i els abaratirà. L’euro també simplificarà molt els pagaments i estalviarà paperassa burocràtica. A les cuines d’hotels i restaurants ja hi comença a entrar la informàtica i maquinària de tecnologia punta. Caldrà més cervell d’obra que mà d’obra». Això, quan no havia començat el baix cost i s’estudiava com atraure el turisme escandinau amb alt poder adquisitiu i interessat en el golf i la cultura.

Aquest juliol, a Reus han redescobert que, malgrat tecnologies, xarxes i altres invents a distància, el 75% de les consultes a les oficines de turisme són presencials i la resta telefòniques. Això indica que els turistes en temps de pandèmia busquen més que mai el factor humà, i els seus interessos són la cultura, la gastronomia i el comerç. En aquest aspecte, no obstant això, cal anar amb compte amb alguns avenços massa avançats. És el cas de les cartes dels restaurants, que han estat substituïdes pels codis QR, fets per a ser llegits amb telèfons molt intel·ligents i amb tauletes tàctils. Abans, algunes cartes eren molt creatives i quasi petites obres d’art. Ara, el QR és una incomoditat pel públic no tecnològic i pels cambrers obligats a cantar els plats. A més, els QR en plafons informatius acaben amb la feina dels guies turístics, les guies de paper i els llibres de viatges d’abans i d’ara. Per exemple, alguns de l’Editorial Cossetània, que és de Valls i fa 25 anys que demostra que hi ha vida intel·ligent més enllà de Barcelona. 

* Periodista. Amb arrels familiars a la Terra Alta, Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador de Informes-Ebre. Professor universitari,ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a l’Empordanet.

Temas

Comentarios

Lea También