Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Opinion EL VORAVIU

De la guerra dels llaços i dels ‘civils’ a la brasa

Aquesta pugna de tossuts comença a ser perillosa perquè som a un través de dit de passar a les mans.

Josep Ramon Correal

Whatsapp
La guerra dels llaços grocs va camí d'acabar malament. EFE

La guerra dels llaços grocs va camí d'acabar malament. EFE

Els ponts de la via de l’Arrabassada van aparèixer fa dies plens d’inscripcions fetes amb motlle on deia «som república». Dies després, i també amb lletres fetes amb motlle, hi van afegir la negació, de manera que les inscripcions resaven «no som república». Hores després, tots els ‘no’ van ser eliminats amb una taca negra i tornaven a proclamar «som república». Amb els llaços grocs vivim la mateixa cançó de fer i desfer que pot durar una missa cantada. Aquesta pugna de tossuts comença a ser perillosa perquè som a un través de dit de passar a les mans. De moment, el Ministeri de l’Interior vol que el conflicte dels llaços sigui tractat a la Junta de Seguretat de Catalunya. Un altre símptoma de l’espatllament de la convivència està en tot l’enrenou pel nom d’alguns plats d’un restaurant de Balaguer. A la carta del Nova Fontblanca de la capital de la Noguera s’hi pot triar entre un «guàrdia civil a la brasa» o unes «mans de jutges i fiscals a baixa temperatura». A Lleida, tota la vida, a l’arengada se l’ha coneguda popularment com un «civil». A cal Jaumet de Torà sempre han ofert també els «peus de ministre o de conseller», que són peus de porc a la brasa. I no passava res, més enllà d’una rialla rebregadissa. La situació actual fa que tot ho agafem pel costat que crema i si no hi posem esme encara prendrem mal.   

Temas

Comentarios

Lea También