Del 27-S al 21-D

El bloc independentista encara els comicis com una segona volta per validar la República, però ho fa sense subscriure un document programàtic comú. ERC i JxCAT defensen acumular forces per obrir una negociació, mentre que la CUP propugna la unilateralitat i la desobediència. En  les eleccions “plebiscitàries” del 27-S JxSí va ser la candidatura més votada amb un 39’59% i 62 escons –repartits bàsicament entre l’antiga Convergència i ERC, però on els conservadors tenien major representació–. En l’actualitat, les enquestes apunten a que ERC es convertirà en el partit hegemònic de la política catalana, no obstant, l’efecte Puigdemont pot restar-li contundència a la seva victòria. En aquest sentit, qualsevol resultat d’ERC que estigui per sota dels 30 escons seria considerat un fracàs. Per la seva banda, el PDeCAT, a través de JxCAT, pugna per sobreviure mitjançant la llista del President. Si superessin els 30 escons seria un èxit. Quant a la CUP, els anticapitalistes van sumar 10 diputats, un 8’21%. Les enquestes apunten a que es mantindrien com a l’accelerador del Procés i, ja ha avisat que boicotetjarà el Parlament si no s’avança en la construcció de la República. 

Dins del bloc del 155, Ciutadans i PSC pugnen per liderar el front unionista, mentre que el PP intenta no empitjorar més. En el 2015 Ciutadans van obtenir un 17’90% i 25 escons, passant a ser la primera força de l’oposició. Les enquestes continuen situant-los en ascens i com al vot útil front a l’independentisme. Per la seva banda, el PP va fracassar el 27-S quedant-se només amb 11 (8’49%) dels 19 escons que tenia. Aquest 21-D les enquestes no els donen uns millors resultats, sinó que, al contrari, es veuran llastrats pel seu “a por ellos” com a política estatal contra l’autogovern català. En aquest sentit, els taronja són l’aposta clara de establishment per a Catalunya. Quant al PSC, amb 16 escons i un 12’72%, va contenir la caiguda el 2015. Per aquest 21-D, els d’Iceta mantenen la mateixa estratègia que els està servint per sobreviure i, inclòs millorar resultats. Situar-se al bloc del “No”, confeccionar una llista transversal i propugnar una fictícia proposta de reforma constitucional, són les seves receptes. 

El traspàs de vots entre els blocs serà pràcticament nul, no obstant, sí que existirà entre els partits. Una pugna en termes d’esquerra-dreta, és a dir, en clau programàtica més enllà de la qüestió nacional. Aquest eix, que a priori, hauria d’afavorir els interessos dels Comuns, no sembla que els serveixi per remuntar. La majoria d’enquestes els avancen uns resultats pitjors que els de CSQP, no obstant, també els situen en un hemicicle on poden ser decisius. En el 2015 van obtenir 11 escons, un 8’94%, uns resultats com a conseqüència de la polarització del 27-S i de la seva equidistància; situació que, tot apunta, es repetirà.  

El 21-D s’apropa amb el veredicte de les urnes.