Des de l\'exili

Contra el que es podria pensar, viure a l’exili té els seus avantatges. Des de l’exili es contemplen les coses des d’una altra perspectiva, amb plena llibertat, amb uns horitzons més amplis, més clarividents. No hi ha núvols ni pressions que dificultin la visió de la realitat. Des de l’exili observo la Tarragona política i social. Què veig des del carrer? El desencís dels ciutadans pels polítics, un desencís que s’estan guanyant a pols.

El panorama és esperpèntic. Sembla que, un partit, Convergència i Unió, hagi convertit en franquícia la seva llista electoral municipal, concedida al cap de la candidatura, Albert Abelló. Ni Artur Mas ha vingut a Tarragona per a presentar la candidatura. Segurament, com veu que Josep Fèlix Ballesteros tornarà a guanyar les eleccions, deu pensar que ell no està per fer-se la fotografia amb una llista que no té garantida la victòria, raó per la qual ha enviat a la ciutat un actor secundari, el veterà Lluís Corominas, per a presentar els candidats d’aquesta formació política. Segurament que Albert Abelló ho prefereix així per evitar que l’independentisme d’Artur Mas es barregi amb el seu programa electoral municipal, una actitud semblant a la que Xavier Trías ha adoptat a Barcelona i que ja ha explicat, vàries vegades, durant els darrers dies. L’independentisme enterboleix les eleccions municipals? Ara toca amagar la flama independentista? Amb quina clau han de votar aquells ciutadans que vulguin emetre la seva opció? Ara toca o ara no toca l’independentisme?

I, a qui votaran els candidats convergents defenestrats? S’ajustaran a la disciplina de partit? Artur Mas haurà de fer una crida a la unitat del partit com ha fet Mariano Rajoy en relació al Partit Popular? Artur Mas, però, no està per polèmiques locals. Ell prefereix anar a Estats Units per a demostrar que sap llegir en anglès, encara que no se l’escolti ni l’esperi ningú. A excepció, és clar, dels mitjans de comunicació social de Barcelona, públics i privats subvencionats. El senyor Mas, com a màxim, va a Vila-seca a presentar la llista de l’alcalde Josep Poblet, també president de la Diputació. Per cert, sembla que ja hi ha un notable aspirant a ocupar la presidència de la nova corporació provincial que es constitueixi després de les eleccions… Així, així funciona la partitocràcia.

Certament, hi ha desencís polític entre la ciutadania de Tarragona. Es pot comprovar si es trepitja el carrer. La irrupció de nous partits o la formació de noves coalicions electorals ha animat, una mica, el panorama polític de cara a les properes eleccions municipals. Però, sovint, les contradiccions, els eterns oportunistes o les promeses impossibles, motiven la desafecció de l’electorat.

Només el repartiment de cromos del candidat convergent ha animat la pre-campanya electoral a Tarragona. La gent s’ha mobilitzat per aconseguir un cromo de coloraines, mentre la resta de partits, és clar, ha posat el crit en el cel. No sé si aquesta iniciativa tindrà efectes positius per a la candidatura convergent en el moment del recompte electoral. Però aquest ha estat, fins ara, l’únic element noticiable del moment polític tarragoní. Un trist balanç. Un trist i esperpèntic balanç.

Fora d’això, resulta que tot és més del mateix. Res de nou. Tampoc no hi ha cap perspectiva que pugui aportar il.lusions o novetats a les propostes electorals. Deia, abans, que viure a l’exili té avantatges. Un d’ells és aquell que allibera del deure moral de votar.