Diglòssia. Tant de bo el fet de fer contingut en català no representi un greuge, sinó un valor afegit

Un nen de catorze anys ha encès una polèmica sobre l’ús de la llengua i la diglòssia. Es tracta d’en Miquel Montoro, un jove youtuber mallorquí, enamorat del món rural, que es va convertir en un fenomen viral arran de gravar vídeos on mostra la vida de pagès de manera molt didàctica i s’expressa en mallorquí. A finals del 2017 va penjar el seu primer vídeo a Youtube i el van seguir moltes altres petites històries de pagès on ha popularitzat expressions com «Uep! Com anam?» O «hòstia pilotes». El vídeo més vist del seu canal, amb més de dos milions i mig de reproduccions, és «Ses taronges» on explica els beneficis d’aquesta fruita i com es pot saber si una taronja és dolça o no abans de pelar-la.

La popularitat d’en Miquel Montoro ha anat creixent i s’ha donat a conèixer també fora de les Illes i de Catalunya i ha decidit que vol parlar en castellà per arribar a més públic. Diu que moltíssima gent li han demanat que ho faci en castellà per poder entendre’l. Així que ja no l’escoltarem dient «que bones són ses pilotes» sinó que dirà «que buenas que son las albóndigas».

Malgrat això, no s’havia sentit mai parlar tant d’en Miquel Montoro com ara que s’ha passat al castellà. El vídeo on explica les raons del canvi d’idioma està circulant per internet i és objecte d’un acarnissament on critiquen la seva decisió i fins i tot el comparen amb Floquet de neu.

Per molt que es vulgui defensar la llengua catalana, per molts arguments que un consideri que té per fer-ho, no és presentable linxar un nen de catorze anys. Un nen que ja va patir assetjament a l’escola per part dels seus companys i ara ho pateix per part de gent desconeguda. Les xarxes ja ho tenen això, hi ha gent que amb l’anonimat es pensen que són impunes i que poden dir totes les barbaritats que els passen pel cap sense parar a pensar les conseqüències. Especialment a Twitter on sempre m’ha semblat que era com la barra d’un bar on els «tertulians» van fent comentaris entre glop de vinet i glop de cervesa i picant unes braves. Ja se sap, qui no vulgui pols que no vagi a les xarxes. 

Tot i que no se li hauria de donar massa importància, a ningú li agrada que el critiquin i menys públicament, i menys si ets menor d’edat.

Tothom té tot el dret a expressar-se amb l’idioma o els idiomes que vulgui, i quan hi ha diners pel mig, aquí i arreu «la pela és la pela». Quan encara no existien ni els youtubers, ni els instagramers ja es creaven fortes polèmiques per la diglòssia del català. El cantant Joan Manuel Serrat va crear un gran enrenou i crítiques molt àcides, encara en temps de dictadura, per usar el català i el castellà. Ja a començaments dels anys 90, també van patir escarni el grup Sopa de Cabra, representants del rock en català, per fer un disc en castellà, En aquest cas no els hi va anar gaire bé el canvi, van tenir unes vendes modestes i els discs següents ja van ser en català, com els anteriors.

Tot indica que per tant Miquel Montoro no és el primer, ni serà l’últim que canvia d’idioma per arribar a un públic més ampli, no és el mateix tenir un públic potencial d’uns 10 milions de parlants que de més 500 milions.

No sé si el youtuber pagès aconseguirà més seguidors amb el seu mallorquí rural o amb el seu peculiar castellà, però el que sí que ha aconseguit és unir un sector catalanista per defensar la llengua.

Acaba de néixer canal Malaia, una plataforma impulsada per joves internautes per donar visibilitat i suport al contingut fet en català. Volen normalitzar la presència del català al món digital entre els joves.

El català ha patit històricament situacions de diglòssia respecte al castellà, però avui en dia el català és una llengua oficial reconeguda en tots els àmbits. Això no obstant, la convivència amb el castellà, llengua dominant i que parlen molts més milions de persones al món, fa que el català tingui el perill de perdre parlants en cada generació.

Tant de bo neixin molts més canals Malaia i el fet de fer contingut en català no representi un greuge, sinó un valor afegit.
 

Laura Solé està vinculada als serveis informatius de TV3, ha presentat el “324 Comarques” i l’espai “L’Entrevista” del 324 i ha participat al programa Els matins. Dóna classes a  la Universitat Autònoma de Barcelona.