Drons policials i militars

Uns funcionaris aficionats a l’aeromodelisme van instal·lar una càmera en un helicòpter teledirigit, d’això fa uns deu anys i són els inicis dels drons al si de la Policia Nacional. I no és l’excepció, a Mossos d’Esquadra, els de la Unitat de Mitjans Aeris van construir-se un dron per iniciativa pròpia i el van fer volar el 2012.

Ara tots els cossos policials tenen drons comercials que han substituït aquells artefactes que possiblement eren fills de la necessitat de donar a les neurones més reptes dels que proposen i permeten les institucions. 

Mossos d’Esquadra ha fet esta setmana una jornada sobre els usos policials dels drons i també sobre la normativa, és a dir on i quan els poden fer volar. El tinent de la Guàrdia Civil Joaquín Pelegrina va explicar que els drons els serveixen per vigilar el perímetre de la Casa del Rei, en grans esdeveniments esportius com la Vuelta ciclista i també per controlar el sud d’Espanya, principal punt d’entrada de l’haixix que es consumeix a Europa.

Han redactat una normativa pròpia «més garantista i restrictiva» que la pròpia llei, segons el tinent que també és pilot militar. Els drons els utilitzen en entrades i registres on participen els equips especials per poder saber si se’ls escapen els sospitosos que pretenen detenir.

I sí, va ensenyar una gravació feta amb el dron on es veia tres persones corrent tant com podien dins d’una finca. Veient estes imatges a temps real, van poder donar instruccions i guiar els guàrdies civils que participaven en l’operatiu.

Els sospitosos no van poder marxar sense les manilles posades. I si al dron li poses una càmera termogràfica? Són les càmeres que mostren la radiació de calor que desprenen els cossos.

El suboficial Asier Urrutia, de l’Ertzaintza, va exposar vídeos i casos pràctics de Dinamarca: en l’incendi d’una nau, la càmera els senyalava les zones que, tot i no estar en flames, eren els punts més calents; de tal manera que van poder optimitzar on destinar els recursos dels bombers. L’ertzaina va saltar quan el moderador va deixar anar que la sensació popular és que la policia pot fer el que vulgui amb els drons.

Com m’agrada la gent que amb esta exquisida educació deixa les coses clares en lloc de fer-se el distret per no rebatre el moderador davant d’una sala plena amb 400 policies. Que la policia ha de complir la normativa i la compleix, va sentenciar. En canvi, els dubtes estan en com sancionar les persones que no notifiquen que fan volar drons.

En este sentit, l’inspector José Luis Boto, de la Policia Nacional, va explicar que durant el partit de futbol de la final de la Copa del Rei, l’abril d’enguany, van detectar un dron a un quilòmetre de l’estadi i el van poder neutralitzar quan estava a 800 metres. Van saber qui era el pilot perquè el dron va tornar a la base, però no sap si ha pagat la sanció.

L’inspector Josep Saumell, dels Mossos, va plantejar diverses qüestions, com si la informació obtinguda pels drons s’ha de considerar un fitxer policial i, per tant, qui se’n fa responsable? Saumell va fer un dibuix dels avantatges que aporten els drons en operatius policials. Abans, els comandaments prenien decisions segons la informació que rebien per ràdio, va recordar.

Per tant, vulgui o no, la persona que aporta la informació en fa un relat segons la seua interpretació, pel vocabulari que utilitza, per l’èmfasi que hi posa. Les imatges dels drons en temps real permeten als comandaments prendre decisions tenint una visió exacta de la situació. Durant la jornada em va venir al cap l’ús terrorista dels drons, com en el cas de Daesh. Ho vaig llegir fa poc al llibre de la doctora Roser Martínez.

Drons militars

La doctora en Dret Roser Martínez (EPSI-UAB) forma part del grup d’assessors de Nacions Unides sobre les LAW o armes letals autònomes. La convenció es va reunir la setmana passada i França i Espanya, ara per ara, sembla que no estan per signar cap tractat i regular la matèria perquè són partidaris d’experimentar amb estes armes.

Martínez i Joaquín Rodríguez alerten al seu llibre Inteligencia artificial y armas letales autónomas del perill de deixar en mans dels algoritmes i la intel·ligència artificial les decisions d’obrir foc en una guerra. Plantegen també els errors de software que pot tenir una màquina i, en el cas de les LAW, això pot suposar que ataqui un objectiu equivocat amb les conseqüents morts.

Amb la campanya #StopKillerRobots pretenen fer força perquè hi hagi una regulació internacional i posen sobre la taula qui assumeix les morts provocades per este tipus d’armes? La guerra està servida entre els partidaris de desenvolupar esta tecnologia i els qui posen com a barrera la llei i l’ètica. 

Nascuda a l’Ametlla de Mar. Fàtima Llambrich és autora del llibre ‘Sense cadàver/Sin cadáver’. A TV3 informa de notícies de l’àmbit judicial, policial i de la seguretat.