El Parc Ecohistòric dels Prats de la Pineda i Cal·lípolis

Actualment en el context europeu, especialment al sud, en les àrees desenvolupades més acceleradament, són molts els petits espais que romanen aïllats, fragmentats o acorralats en mig del continum urbà i industrial, els quals requereixen actuacions pròpies de cirurgia ambiental per poder conferir-los una mínima funcionalitat ecològica, connectivitat biològica i qualitat de paisatge, alhora que una bona integració socioambiental, és el cas dels Prats de la Pineda de Vila-seca.

Aquesta excepcional zona humida conformada entre el cap de Salou i la desembocadura del Francolí acull encara importants espècies de flora, d’invertebrats i vertebrats aquàtics com el fartet o farset (Aphanius iberus o Levias ibera) i les tortugues d’aigua europees o galàpets (Emys orbicularis) –malauradament, el punxós o cap-sec (Gasterosteus aculeatus), les tortuguetes (Triops cancriformis), la rata d’aigua o bufó (Arvicola sapidus) i altres espècies recentment s’hi han extingit–, malgrat que resti greument hipotecada per l’expansió del Port de Tarragona i, per la seva fragmentació en dos sectors: l’entorn de la Sèquia Major de la Pineda –inclòs majorment dins el golf de Port Aventura– i l’àrea de la platja dels Prats, a tocar de les restes de Cal·lípolis.

Per asseverar la seva viabilitat de futur com a espai natural i evitar-ne l’empobriment dels seus sistemes ecològics i la conseqüent deriva vers un simple jardí, ja de fa molt de temps que el GEPEC hi proposem el Parc Ecohistòric dels Prats de la Pineda i Cal·lípolis, incorporant el màxim de sòl no urbanitzable situat entre la zona residencial de la Pineda de Vila-seca, la indústria química i portuària, i les àrees turístiques i d’oci del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou, tal com planteja harmonitzar el Pla Director de les Indústries Químiques i el Turisme. La idea és integrar intel·ligentment les restes romanes de Cal·lípolis i torres d’aguait medievals, dignificar la zona perifèrica de conreus amb tanques arbrades que facin de pantalla, desenterrar els històrics estanys salabrosos litorals dels Prats, reintroduir-hi el fartet, recuperar les dunes litorals, reconnectar el conjunt de la zona humida amb la Mediterrània i amb l’interior del país, restaurar els hàbitats originals, gestionar les seves espècies –el fartet, important controlador de mosquits, roman en greu perill d’extinció, i a Catalunya, com a part de la Unió Europea, estem obligats a recuperar-lo, facilitant a tal efecte molts ajuts– i ordenar paisatgísticament l’indret, arranjant camins, aguaits, miradors i centres d’interpretació, promocionant l’ús públic respectuós de lleure, tot implementant diversos programes ciutadans de sensibilització, seducció, educació, actuació i recerca ambientals.

Cal preservar decididament, recuperar i revaloritzar adequadament la gran vàlua ecològica d’aquest indret, que així ha estat reconegut per la UE i ha estat declarat en gran part Espai Natura 2000: un projecte possible tècnicament, relativament ràpid i econòmicament raonable.

Atenent l’estudi ambiental estratègic del Pla Director Urbanístic de Reordenació de l’Àmbit del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou, amb aprovació inicial el juliol 2015, es palesa que actualment encara s’hi podria imbricar perfectament aquest gran parc ecohistòric, definint-hi oportunament els corresponents Pla Especial de Delimitació, Pla Especial de Protecció, Pla Especial de Restauració Ambiental i Paisatgística, Pla Rector d’Ús i Gestió, una junta rectora, un equip tècnic o un pressupost, entre altres.

Un espai natural modèlic recosint les zones ja protegides dels Prats de Cal·lípolis i de la Sèquia Major, una ‘anella verda’ –a semblança de l’Anella Verda de Vitòria– que reequilibri, connecti i ordeni el territori en benefici dels habitants de la Pineda, de tot i tothom, que faci de zona tampó absorbent de la pressió industrial i portuària, que estalviï nous impactes, que restauri i preservi aiguamolls i maresmes, possibiliti ensems la recuperació de la interessant biodiversitat amenaçada, que tingui cura del paisatge, que revalori l’ingent patrimoni històric, que ofereixi serveis de lleure i educació ambientals, etc.

L’antiga proposta del GEPEC, doncs, el Parc Ecohistòric dels Prats de la Pineda i Cal·lípolis, es presenta actualment com un element inexorable per un desenvolupament territorial més «sostenible i familiar», ecològic, respectuós, integrat i integrador tant des del punt de vista social com de paisatge. A la fi Vila-seca i Salou exportarien un model d’integració urbanística en tota la seva dimensió. Una bona cosa per al medi ambient i les persones. Un plantejament molt ambiciós però possible que ara caldria repensar. Amb o sense BCN World.