Más de Opinión

El contrapoder Borràs. Pistes del seu primer discurs

Marge de maniobra. Fins a quin punt allunyat del nucli de decisió política que són els governs, el Parlament en tant que segona autoritat del país pot marcar un perfil propi, desmarcant-se fins i tot quan ho consideri necessari?

Xavier Graset

Whatsapp
Xavier Graset

Xavier Graset

Com va dir la mateixa Laura Borràs, divendres passat, en la seva presa de possessió com a presidenta del Parlament, el seu objectiu el 14 de febrer era guanyar per presidir el Govern de la Generalitat. I amb els resultats que els van deixar a un escó d’ERC, apuntava que potser hauria estat més confortable, per allò de les zones de confort, haver-se integrat al Govern que han d’acabar de negociar aquesta setmana, perquè ja sap què és ser consellera.

El retret indirecte al seu antecessor, Roger Torrent, la va portar a lligar la seva presidència amb la de Carme Forcadell

El que no sap és què és ser presidenta del Parlament, però pel que va apuntar en el seu primer discurs, sí que té clar que és un espai, el legislatiu, que per anar bé no pot moure’s per les ingerències del poder executiu ni del judicial. Fins a quin punt serà un contrapoder? Fins a quin punt allunyat del nucli de decisió política que són els governs, el Parlament en tant que segona autoritat del país pot marcar un perfil propi, desmarcant-se fins i tot quan ho consideri necessari?
 La flamant presidenta va prometre fer respectar la institució, fer-la més transparent, modernitzar-la, i culminar l’alliberament nacional. Fer-ne un espai de llibertat on com a casa de la paraula no hi hagi limitacions. En tot cas fermesa contra la xenofòbia, el racisme, el masclisme i tota altra mena d’opressions que puguin embolcallar discursos com el de Vox. 

 Si llegim entre línies, d’aquestes referències podem extreure, quan diu que la farà més transparent, que no té res a amagar i que defensa la seva innocència en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes, que li pot acabar complicant el mandat. Quan promet modernitzar la casa, i fer de les vies telemàtiques una opció vàlida per al parlamentarisme, ho diu pensant en Lluís Puig conseller a l’exili i ara diputat, i a més d’aquells que per la pandèmia no puguin ser a l’hemicicle, ho diu pensant en el president Puigdemont que no va ser investit la legislatura passada.  El retret indirecte per al seu antecessor, Roger Torrent, va fer que Laura Borràs volgués lligar la seva presidència amb la de Carme Forcadell, com si la d’aquests tres anys i mig hagi estat un mal exemple, un període a superar. Una legislatura com a punt d’inflexió cap a la independència, propòsit de Borràs, que presideix una mesa de majoria independentista. De set llocs, cinc són per a diputats independentistes, i dos de socialistes. De fet la incògnita a l’hora de les votacions feia pensar que els comuns podrien tenir una secretaria en la persona de Joan Carles Gallego. Però al final Anna Caula d’ERC i Eva Granados del PSC són les vicepresidentes, i Ferran Pedret pel PSC, Jaume Alonso-Cuevillas per Junts, Pau Juvillà per la CUP i Ruben Wagensberg per ERC conformen la mesa.  No cal dir que el contingut del discurs i aquesta composició no va agradar, ni als socialistes que volen girar full del moment polític però en una altra direcció, ni a Cs que van abandonar el ple, ni a la resta de l’oposició. Cs que ha passat de 36 a 6 escons ja va mirar de fer-se veure, amb Carrizosa protestant  quan, a la mesa d’edat, Ernest Maragall va adreçar unes paraules als diputats. Inés Arrimadas s’ha vist forçada a convocar l’executiva d’un partit que fa aigües, i que encara es pot empetitir més amb els casos de Múrcia endavant i enrere, i amb unes eleccions a Madrid que els pot fer desaparèixer. 

Quan promet fer de la via telemàtica una opció vàlida per al parlamentarisme, ho diu pensant en Lluís Puig, conseller a l’exili i ara diputat 

Per cert el cordó sanitari a Vox que volen establir tots els partits (a excepció de Cs i PP) encara no devia estar en marxa a la mesa d’edat perquè Vox i PSC van estar d’acord i impedir que en aquest primer ple s’acceptés el vot delegat de Lluís Puig. Laura Borràs va augurar que seria l’últim cop que passava. Sí que es va acceptar el vot delegat de Teresa Pallarès de Junts, absent per malaltia, i de Pau Juvillà de la CUP per contacte amb Covid. La presència de la CUP a la mesa també és notícia, perquè sempre se n’havien mantingut al marge, tot i que insisteixen que això no vol dir res, que no és un xec en blanc. I qui no va haver de delegar el vot és l’exconsellera Meritxell Serret que ha tornat de l’exili. Serret que ara té com a advocat Iñigo Iruin, que havíem vist defensat l’esquerra abertzale, i amb l’acusació d’uns delictes que no comporten presó, per bé que sí que una multa i inhabilitació, com va passar amb Meritxell Borràs, Carles Mundó o Santi Vila ha acabat amb tres anys i mig d’exili. Veurem com acaba la setmana, amb el Parlament constituït quin govern es forma. De pistes per poder imaginar, n’hi ha unes quantes.

* Periodista. Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’ i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV. 

Temas

Comentarios

Lea También