El fascinant fenomen de pervertir el llenguatge per canviar el sentit clàssic de les paraules

Amb el camí recorregut que portem, viure a Catalunya hauria de ser considerat ja esport d’alt risc. Òbviament, no ens ho posen fàcil. Ens limitarem a deixar-les anar entre línies, tal com es feia quan la llibertat d’expressió era només un anhel. Igual és que caminem enrere com els crancs, que també, i el pretèrit s’ha fet present. Cal realitzar un homèric esforç per no viure constantment emprenyat, amb el pols accelerat per la quantitat de falsedats que ens engalten els barruts que volen confondre bous i bèsties grosses en benefici propi. El seu, per si cal la precisió. 
En lloc d’habituar-nos a viure amb un grapat de pedres al fetge, recomanaríem agafar certa distància i prendre perspectiva amb l’objectiu d’obrar en conseqüència. Fets i no paraules, amb això n’hi hauria prou. Algú ha anomenat perversió del llenguatge al fenomen constant que ens desborda com una riuada íntima. 

La moda consisteix en capgirar de l’inrevés el sentit tradicional de les paraules i conceptes, fer-los servir a voluntat des dels centres creadors d’opinió, tòrcer significats fins a col·locar-los als antípodes quan convingui als interessos propis. Avantatges, clar, que no acostumen a coincidir amb els dels ciutadans conscients, motivats per la res pública. Ara i aquí, malgrat saber que, per desgràcia, pocs gaudeixen del temps precís per aturar-se a reflexionar, aconsellaríem al còmplice lector que dediqués un quart d’hora a repassar aquells onze principis de propaganda dictats per Joseph Goebbels. No van morir amb el nazisme?, preguntarà el senyor del lliri a la mà. I ara, de cap manera: Són formidablement vigents. Hauran passat vuit dècades, haurem viscut una revolució digital pel mig i tantes experiències històriques de primer ordre, però res ha tombat aquells manaments, avui encara aprofitats pel poder hegemònic, que els aplica fil per randa.

Els principis de la propaganda de Goebbels són formidablement vigents vuit dècades després

El lector se’n farà creus, li semblarà que Goebbels habita entre nosaltres portant l’estratègia dels que manen i mantenen la maleïda mania de tutelar-nos, de suggerir-nos què hem de pensar, com si els ciutadans fóssim incapaços de formar-nos criteri propi amb la simple contemplació i anàlisi del que ens envolta.

Amb la manipulació dels mots es tapen les conclusions que genera el simple fet de viure decentment informat. Com més alts i transcendents siguin els conceptes, millor per a ells, que són desvergonyits de mena. Amb barra i els altaveus a favor, són capaços de sortir-se’n. N’hi ha prou amb manipular, amb llençar la veritat i la raó a les escombraries al·legant que certs dogmes i privilegis -també seus, únicament- han de ser inamovibles. Vivim en un món superficial, incapaços com som d’aprofundir ni reflexionar sobre gaire cosa. La informació, també la formulada per aquest periodisme d’estat intervingut, va dirigida a les vísceres i procura dir-nos, només, allò que volem sentir per ratificar els nostres prejudicis. 

Difícil separar la veritat de ficció

En el món d’internet, cada cop resulta més complicat separar veritat de ficció, falsedat de certesa. Som camí d’un món confós en què ens parlen de fake news o postveritats allà on residia la simple mentida de tota la vida.

Al final ens voldran convèncer del fet que l’autoristarisme és democràcia

Com a ciutadans d’aquesta terra, ens estem especialitzant en què ens neguin allò que comprovem amb els nostres propis ulls. Vivim en una gran, interessada cerimònia de la confusió quan, sense paradoxes, tot queda radicalment clar.

Al final ens voldran convèncer que l’autoritarisme és democràcia i la democràcia, una quimera contrària al que just pensem i creiem. Si permetem aquesta estafa, entomarem les que vinguin i ens vulguin plantejar. De vegades pensem que, com diu Susan George, aquest Estat és un laboratori de proves del capitalisme desbocat, disposat a provar fins on podem permetre l’abús sistematitzat.

 

* Periodista. Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent