El gall dindi als àpats de Nadal

Doncs sí, de la mateixa manera que en altres fets i costums dels ianquis (celebrar Halloween, felicitar els aniversaris i beure Coca-Cola), nosaltres acabem també per adoptar, ara que ells celebren el Thanksgiving (Acció de Gràcies) posant un gall dindi a la taula, es de preveure que també ho farem, no el dia d’acció de gràcies, que no celebrem i que sí que hauríem de festejar, sinó per les festes nadalenques, quan de fet ja teníem la nostra tradició, però com que acabem fent el que els altres ens diuen, no tenim altre remei que escriure sobre la presència del pigot a les nostres festes.

Mireu per on va: el Dia d’Acció de Gràcies (en anglès Thanksgiving Day) és una celebració tradicional festejada als Estats Units el quart dijous del mes de novembre. Generalment es reuneixen entorn d’una taula familiars i amics per compartir un banquet. Aquest dia els pagesos nord-americans també celebraven i celebren el final de la collita. Sembla que el primer Dia d’Acció de Gràcies el festejaren els espanyols el 8 de setembre de 1565, a la ciutat de Sant Agustín, (La Florida), la primera ciutat fundada als Estats Units.

La majoria dels nord-americans celebren aquesta festa amb reunions familiars a les seves llars, preparant per al sopar un banquet, on el tradicional plat principal és un gran gall dindi rostit. L’acompanyen amb un farcit fet de pa de moresc i sàlvia. S’hi acompanya tradicionalment una salsa de nabius vermells. A la taula hi posen també plats de verdures i mongetes verdes i el puré de patates, viandes pròpies de les taules ianquis.

El gall dindi a Catalunya

L’origen de les tradicions gastronòmiques de Nadal es perd en els albors de la història. Aquells dies a Catalunya se celebren amb àpats tradicionals, ja se sap: l’escudella, la carn d’olla, la sopa de galets, el rostit o els canelons i els torrons, tal com marca la tradició, acompanyant-ho tot amb el cava i les neules.

D’àpats de Nadal, a Catalunya n’hi ha dos: el dinar de Nadal i el de Sant Esteve; la Nit de Nadal se sol sopar com qualsevol dia, no així a Espanya i a la resta del món. Per Nadal, la tradició és el dinar del propi dia 25, que es fa desprès de fer ‘cagar el tió’. Comença amb una sopa de galets, un plat que en els inicis duia mandonguilles o pilota però res més. L’escudella i carn d’olla va venir més tard, (paradoxalment a la casa dels burgesos, ja que els pagesos d’escudella i carn d’olla en menjaven sovint). Després ve el rostit tradicional que normalment és de pollastre, farcit amb prunes i pinyons; d’aquí la cançó «Ara ve Nadal, matarem el gall que es fa a la cassola». No obstant, ara en moltes cases benestant se substitueix el pollastre pel gall dindi fet al forn amb patates i verdures i en els últims anys també se n’ha fet costum la el peix. El besuc al forn o el marisc són productes ben acceptats.

Per postres el torrons que a més dels tres de sempre, el de Xixona, el d’Alacant i el de crema cremada, n’hi ha una varietat com per fer-ne una llista quilomètrica, acompanyat tot amb el cava i les neules.

I per acabar, no ens oblidem del dinar de Sant Esteve a Catalunya (a la resta del món aquest dia no se celebra). El dinar d’aquest dia, el primer plat de tota la vida han estat els canelons. Aquesta menja era una conseqüència del seny català, ja que a les llars catalanes res de menjar no es llençava. Els canelons es feien amb les restes del rostit del dia abans. Tot s’aprofitava. Modernament aquesta tradició continua amb els canelons, però ara amb carns picades de primera qualitat adquirides expressament.

El consum de gall dindi ja es féu famós a Sitges en dècades passades. Les cròniques del seu setmanari diuen que per les vigílies de Nadal hi arribaven ramats de més 300 exemplars que finalment anaven a parar a les cassoles de totes les cases, ja fossin riques o no tant.

Presentació del gall dindi

El gall dindi domèstic és una de les aus més preuades per la seva carn. Modernament es consumeix als països de parla anglesa el Dia d’Acció de Gràcies i ara va entrant als nostres costums.

Abans els galls dindis eren molt cars però l’agricultura industrialitzada els ha fet més econòmics pel volum de carn que proporciona cada exemplar. Les propietats més notables de la seva fisonomia són la papada vermellosa sota el bec i una protuberància carnosa situada sobre el bec –la denominada ‘moc’ o ‘redecilla’–, i que en ocasions penja gairebé 10 cm sota el seu coll. El mascle arriba a superar el metre d’altura, i les seves ales esteses tenen una envergadura de 2 m, i malgrat el seu elevat pes li permeten realitzar curts vols. El seu pes d’adult ronda entre els 8 i els 10 kg. Són omnívors, s’alimenten de llavors, fruita seca, brots de fulles tendres i petits invertebrats, insectes i cucs. La carn del gall dindi és molt baixa en colesterol i greix.

La major demanda de carn de gall dindi es consumeix als països hispano-parlants per Nadal, mentre que als països de parla anglesa el Dia d’Acció de Gràcies.