Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion EL VORAVIU

El jovent pilota els dos símbols de Catalunya

El Parlament de Catalunya i el monestir de Poblet són a mans de dos prohoms molt joves.

Josep Ramon Correal

Whatsapp

Sempre he servat una profunda devoció pel monestir de Poblet. Era parada obligada amb els pares de camí de Lleida cap a la Pineda. La primera acampada juvenil va ser vora el monestir quan encara no hi havia cap regulació sobre la plantada de tendes de campanya. Poblet és un dels meus referents emocionals. Per això dimarts vaig voler anar a escoltar el pregó de la Festa Major de Vila-seca que va pronunciar l’abat de Poblet, Octavi Vilà. Prèviament l’alcalde Josep Poblet va relligar els vincles històrics del monestir amb Vila-seca i la Pineda. La Séquia Major per assecar els aiguamolls de la zona fou obra del cenobi cistercenc, que tenia els drets de pesca del gran estany que hi havia a l’indret. Els monjos de Poblet menjaven peix de la Pineda. El pregó de l’abat fou un clam a la natura. «Hem convertit el planeta en un gran abocador», va denunciar. «No som propietaris de la Terra, sinó usufructuaris», va afegir, i, com no podia ser d’altra manera, va arrodonir cristianament la tesi del pregó: «La ruptura amb la Terra ens allunya de Déu». El goig de gaudir del solemne acte va tenir un remat final que va sotragar els meus records d’infància: sóc més vell que el pare abat de Poblet! Octavi Vilà és del 1961, un novell, com ho és el nou president del Parlament, Roger Torrent. «Agafen l’últim que arriba», amolla sorneguerament el monjo.

Temas

  • El Voraviu

Comentarios

Lea También