Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El moment àlgid del paisatge del Camp de Tarragona que Jaume Mercadé va saber immortalitzar

És l’hora del mas. L’estiu és per a molts temps de platja, mentre que per a altres també és el moment de viure al mas, com feia Mercadé a Valls per pintar el Camp de Tarragona

Ramon Puig

Whatsapp
Ramon Puig

Ramon Puig

L’estiu és el moment en què el paisatge del Camp de Tarragona presenta la seva màxima esplendor. La vinya, l’olivera, el garrofer, l’ametller i l’avellaner estan en el seu punt àlgid, carregats de fulles i d’un fruit que creixerà dia a dia fins que al setembre arribarà l’hora de la collita. 

La DO Tarragona va tenir l’encert de triar un quadre de l’artista vallenc Jaume Mercadé (1889-1967), com a imatge de la darrera Fira del Vi de Tarragona, celebrada a finals de juny a la plaça Corsini. «És un autor ideal per reivindicar el paisatge de l’interior del Camp de Tarragona i rememorar la importància del conreu de la vinya», justifica Isaac Albesa, cap de comunicació del consell regulador de la DO Tarragona. El quadre en qüestió es diu Camp de Tarragona, pintat l’any 1961. «És el primer pintor que retrata de forma constant i recurrent el Camp de Tarragona i és ell qui codifica aquest paisatge pictòricament, com són els marges de pedra seca, els masos envoltats dels conreus típics com la vinya, els garrofers o els ametllers», explica Jordi París, director del Museu de Valls, que acumula una llarga tasca de reivindicació del «pintor del Camp de Tarragona».

Jaume Mercadé es va guanyar la vida com a joier i orfebre a Barcelona, on va ser un dels pioners en la joia d’art a Catalunya. Això li va atorgar una gran llibertat creativa, que es va traduir en una obra en constant evolució. Una altra conseqüència de tenir negoci a la capital catalana va ser que la majoria de quadres es van vendre en cercles reduïts barcelonins, circumstància que no va ajudar a la difusió i coneixement de la seva obra a l’àmbit tarragoní. 

Imatge del quadre ‘El Camp de Tarragona’, pintat el 1961. Foto: Museu de Valls

Abans de Mercadé, la majoria de pintors quan retrataven els paisatges, optaven per les escenes idíl·liques d’Olot. Es calcula que el 80% del seu miler d’obres són paisatges, la majoria del Camp de Tarragona. El 2017 el Museu de Valls va organitzar «els llocs pintats», una espectacular exposició amb 75 obres de paisatges que va copsar. Una trajectòria de més de 40 anys que el territori encara no ha tingut la capacitat d’ensenyar més enllà de Valls i que Reus i Tarragona haurien de mostrar amb una completa retrospectiva. 

Ell va retratar extensament el Camp de Tarragona des de la seva atalaia particular, al mas que tenia als boscos de Valls, la zona situada al peu del coll de Lilla, que ocupa la vessant sud de la serra de Miramar. Allà hi trobava la connexió amb la terra, com ho representava Mont-roig pel seu vell amic Joan Miró, i esdevenia un perfecte mirador per resumir pictòricament la identitat del nostre paisatge mediterrani. Va defugir retratar els grans casalots de la burgesia vallenca que hi havia a la zona i va concentrar-se a retratar els masos més humils, envoltats dels conreus locals. Recentment, a propòsit del nou POUM, es va realitzar un catàleg de masies i cases rurals de Valls, que va determinar que hi havia gairebé 500 masies (de més de 60 metres quadrats) anteriors al 1956. «Les masies que trobem són bàsicament relacionades amb el treball a la terra fins a meitat del segle XIX, moment en què entre les famílies benestants va posar-se de moda anar a fer canvi d’aires i van construir casalots als boscos», resumeix l’arquitecta vallenca Sònia Roca, que va dirigir el treball de catalogació. 

Són xifres que avalen que Valls ha sabut preservar aquest patrimoni arquitectònic i paisatgístic i convertir en una tradició el costum local de deixar la ciutat després de Sant Joan i desplaçar-se pocs quilòmetres per passar l’estiu al mas familiar en alguna partida del terme. No està gens malament en uns temps en què es posa en qüestió la conservació del territori.

Economista i periodista. Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.

Temas

Comentarios

Lea También