El preu d’haver ignorat la política

El macrojudici que avui comença al Tribunal Suprem és la demostració d’un fracàs col·lectiu. Mai no havíem d’haver arribat a aquesta situació en un país democràtic d’Occident. Es van equivocar els independentistes en tirar pel dret de forma unilateral i sense tenir en compte l’Estat i tampoc els mateixos catalans que no són independentistes. Un altre cop van donar la raó a Gaziel que l’any 1934 va escriure: «Cada vegada que el destí ens col·loca en una d’aquelles cruïlles decisives en què els pobles han d’escollir, els catalans ens posem fatalment, estúpidament, en el sender que condueix al penya-segat». També es va equivocar el govern del PP encapçalat per Mariano Rajoy. La seva inacció, o més ben dit, el fet de desentendre’s del problema polític i endinyar el mort als jutges tindrà fatals conseqüències (ja les està tenint) per a la convivència i per a la imatge i consideració internacional d’Espanya. L’historiador i filòsof Luuk Van Middelaar va dir que «la política és la forma en què una societat s’ocupa de la incertesa». En la crisi que avui patim, la política ha estat ignorada. En pagarem les conseqüències molts anys.