Eleccions municipals, repte 2015

De les eleccions municipals del proper mes de maig sortiran els governs municipals que dissenyaran les polítiques de les nostres ciutats durant els propers quatre anys. Aquesta vegada el resultat s’enfronta a dos reptes importants: d’una banda la fragmentació de forces polítiques que s’hi presenten i, de l’altra, la limitació dels recursos econòmics disponibles. Aquests factors hauran d’obligar els electes a canviar els hàbits i les formes de practicar la democràcia i a basar-se en el pacte social, una manera de fer que, amb tota probabilitat, servirà de precedent per a les futures eleccions que se celebrin enguany i l’any vinent.

En el cas de Tarragona, s’hi presentaran PSC, CIU, PP, ICV-EUiA, Ciutadans, Ara Tarragona, CUP, Reagrupament i ERC, de les quals quasi totes obtindran representació. Això vol dir que el futur consistori de 27 consellers quedarà repartit en un ventall de formacions que hauran de treballar en minoria sota el paraigua del pacte social. Ens plantegem preguntes com: Serà un consistori ingovernable? S’arribarà a pactes antinatura? Què passarà amb l’aprovació dels pressupostos? És bo per a la ciutat un govern tan fragmentat?

El que està clar és que el resultat serà el que vulguem els ciutadans i els electes estaran obligats a créixer en maduresa democràtica i desterrar interessos personals i de partit, pactar cessions i fixar com a prioritat el benestar dels qui els han donat la confiança. Sens dubte, aquesta saludable forma de fer política s’haurà de repetir després, segons els resultats de les eleccions autonòmiques i generals.

Governar des de la diversitat de formacions passa necessàriament per arribar a un pacte de mínims entre totes en temes bàsics sobre “com fer ciutat” amb un compromís clar, generós i exempt d’interessos partidistes.

Aquests eixos de ciutat són: les persones, la promoció econòmica i les infraestructures del territori.

La nova etapa obliga, primer de tot, a fer una reflexió profunda sobre temes cabdals com el destí del pàrquing Jaume I, el Mercat Central, els Jocs del Mediterrani i l’oportunitat o no d’embarcar-se en noves quimeres sense recursos clars que al final ens hipotequen a tots, recuperar i donar un/ns us/usos dignes al conjunt de la Tabacalera, i posar al servei de la cultura i els ciutadans l’edifici del Banc d’Espanya amb la ubicació de la futura biblioteca municipal.

Un altre eix del govern municipal ha d’esser l’aposta per les infraestructures del territori, com a eina bàsica de promoció de ciutat, expansió econòmica, creació de riquesa i de futur. En aquest punt, ha d’ésser irrenunciable una xarxa de transport públic ràpida i eficient connectada amb Barcelona i la resta del país. Independentment del color polític, tot el consistori, mitjançant les forces i les influències individuals i de partit, ha de ser capaç de crear un lobby i una pressió política davant els governs de Madrid i de Barcelona que lluiti pels interessos de ciutat. El que no pot ser és que no es noti que el nostre territori té diputats, senadors i parlamentaris a Madrid i a Barcelona!

També és important que el futur govern de la Generalitat estigui format per consellers provinents de les comarques tarragonines que puguin actuar com a lobby territorial canalitzant les nostres inquietuds i interessos.

I finalment, l’eix més important: les persones. Una ciutat sense interès pels problemes que la crisi està generant en els seus veïns és una ciutat sense futur. L’atenció a les persones, especialment en els barris de Ponent i la Part Alta, és prioritària, ja que els problemes són molts: econòmics, d’habitatge, etc.

Per últim, aconsello al nou consistori que doni un pas més en democràcia i que no passi cap dia sense escoltar i mantenir un diàleg directe i personal amb qualsevol de nosaltres. Les eines tradicionals ja hi són, em refereixo als òrgans de participació ciutadana, però ara s’afegeixen altres de noves i molt potents, com són les TIC. Cal apropar el nou govern a la ciutadania mitjançant audiències públiques i participació directa en els plens de ciutadans o associacions que s’han de transmetre en directe pel web municipal, obrir vies directes telemàtiques o presencials amb l’equip de govern o qualsevol regidor, creació d’adreces electròniques institucionals, participació en la xarxa social, etc. Tots aquests instruments ja els contempla la Llei i cal utilitzar-los de manera habitual. Només així, finalment la societat política estarà més pròxima a la societat civil.

L’altre repte del futur govern municipal és la precarietat de recursos disponibles. L’autonomia política sense autonomia econòmica o sense recursos és una fal·làcia. Des d’aquest punt de partida, està clar que no serà viable incrementar la pressió fiscal via IBI a una població especialment castigada per macroinfraestructures ruïnoses aprovades per polítics que “si t’he vist, no me’n recordo”! En aquest sentit, l’Administració Local perd part de la seva naturalesa política i es transforma en gestora de serveis. No obstant això, i dins la seva capacitat política, haurà d’adreçar prioritàriament la seva actuació a les persones més vulnerables, ja que lamentablement la crisi no ha finalitzat per aquestes i, ha gestionar des de l’eficiència i la prudència. Esperem que els nostres representants municipals estiguin a l’alçada dels nous temps i de les necessitats dels ciutadans.