Els bombers que animen a jugar amb foc

Amb l’arribada del nou any (que no de la nova dècada, ja us ha quedat clar, oi?) sembla que hem de fer taula rasa i començar de zero mirant al futur plens de confiança i bons propòsits. Digueu-me aixafaguitarres, però em ronda pel cap un article de l’any passat (o de fa un parell de setmanes, com preferiu) en què s’informava de l’expedient obert pel Col·legi de Metges de Barcelona a una pediatra de les Terres de l’Ebre per propagar missatges contraris a les vacunes i la vacunació. La bona doctora (veurem en què acaba el tema) diu en algun dels vídeos penjats a internet que molts pares qüestionen les vacunes «des del sentit comú». Mare meva!

La ciència no porta a les veritats absolutes, sinó a veritats que s’han demostrat

Altres metges han estat expedientats i fins i tot hi ha hagut inhabilitacions, com la que es va conèixer el juny passat contra una facultativa madrilenya. Sembla que per fi hi ha un intent des d’instàncies col·legials i administratives per endurir la lluita contra metges que decideixen, entre altres faltes, a trencar el seu codi deontològic, el que els compromet a proposar el millor tractament amb evidència científica.

Evidència científica no vol dir veritat absoluta. La ciència no porta a les veritats absolutes, sinó a veritats que s’han demostrat, i això només fins que se’n demostrin unes altres. Ni els medicaments són sempre infal·libles ni les vacunes són segures sempre, en totes les ocasions, i qui ho digui menteix tant com els que diuen que no serveixen per res i que són un invent de les farmacèutiques per guanyar diners. Però són les millors eines que hem trobat per salvar vides i la ciència ho demostra. Sí, ho demostra mentre no hi hagi cap altra evidència que digui el contrari, i això no ha passat.

Tres milions de persones van morir l’any 2018 per malalties que tenen vacuna

S’ha explicat molts cops però potser convé seguir-ho repetint: el famós estudi d’un metge britànic que apuntava que la vacuna triple vírica podia estar relacionada amb el desenvolupament d’autisme va quedar totalment desacreditat, i es va demostrar que el seu impulsor en realitat mirava de guanyar mercat per una vacuna del xarampió en la qual havia invertit els seus dinerets i esperava, així, millorar els seus beneficis. Fa 15 anys que es va fer públic l’engany i s’ha explicat del dret i del revés, però el mal estava fet. Molts fans del new age i les visions alternatives de la vida s’hi van agafar per desenvolupar tot un seguit de teories sobre els efectes suposadament perniciosos de les vacunes. I el que encara és més greu, alguns metges, que haurien de saber la diferència entre evidència científica i xerrameca sense base científica, s’hi han anat afegint. I així anem: només en la primera meitat de l’any passat va haver-hi a Europa més casos de xarampió (90.000) que en tot l’any anterior. Però és que el 2018 ja havia triplicat els casos del 2017. I alguns bombers com la nostra metgessa tortosina dient que jugar amb foc no està tan malament.

Tres milions de persones, la meitat nens de menys de cinc anys, van morir l’any 2018 per malalties que tenen vacuna. Cal dir gaire més sobre els riscos?

Cada nen sense vacunar no només és un nen en risc de contraure una malaltia potencialment mortal, sinó que esdevé un nen que més fàcilment pot transmetre la malaltia a altres persones no vacunades o en qui la vacuna no ha fet l’efecte adequat. I tot per què? Perquè a algú se li ha acudit dir que és més segur no protegir-se o perquè això de les vacunes són invents de les multinacionals per guanyar diners o inocular xips als bebès (que un n’ha sentit de tos colors).

Per qualsevol que hagi vist el valor d’una vacuna a llocs com la República Democràtica del Congo (prop de 5.000 morts de xarampió l’any passat), aquestes idees només poden sorgir d’un lloc on conflueixen la manca de llums i el panxaplenisme dels països occidentals, de gent que ja ni tan sols recorda la gana i les enormes mortaldats que assolaven casa nostra fa un segle o poc més. Hem d’esperar que on no ens arriba la memòria, almenys ens hi arribi el sentit comú.

 

Pau Miranda és periodista tarragoní especialitzat en informació internacional. Durant quinze anys va cobrir informació de l’Orient Mitjà i el sud d’Àsia per a diversos mitjans catalans i estatals. També ha estat responsable de comunicació de Metges sense Fronteres a l’Afganistan.