Els eurodiputats destrossen l’ídol del govern espanyol

Jean Claude Juncker és l’exemple de l’opacitat que els ciutadans no volen perquè ha permès que manin els eurocrates. L’afirmació no és meva. És el resum de les intervencions dels portaveus de tots els grups polítics en l’últim ple celebrat a Estrasburg. I això perquè el president de la Comissió ha nomenat el seu cap de gabinet com a secretari general de la Comissió.

Aquest matí sortirà justament l’esborrany de la resolució amb la qual els grups polítics intenten exigir que Martin Selmayer deixi aquest càrrec quan acabi el mandat de Jean Claude Juncker. És la fórmula que han pactat els dirigents dels grans partits per evitar la crisi després que transcendís que el president ha dit al PPE (Populars europeus) que plegarà si el Parlament el força a corregir l’últim nomenament.

La designació ha amargat el mandat del president de la Comissió, Jean Claude Juncker

L’alternativa és que dimiteixi Oettinger, diuen pels passadissos veus del PP sabent que és impossible que Merkel accepti com a baixa el cessament del comissari responsable de l’administració pública a la Comissió Europea.

Alemany com Selmayer, Günter Oettinger el va defensar ahir, en el segon debat parlamentari sobre aquest tema, assegurant que «Selmayer és un home competent i amb l’experiència i les capacitats per exercir la funció de secretari general, càrrec al qual han estat nomenats en etapes anteriors altres caps de gabinet». 

No va afegir que Martin Selmayer està condecorat amb la Real y Distinguida Orden de Carlos III. L’orde creada el 1771 li va ser imposada directament pel president Rajoy en un despatx del Consell Europeu i aprofitant la reunió de caps d’estat i de govern el febrer del 2016. Però és evident que els diputats espanyols del PP s’han convertit en l’única veu que clarament ha defensat el seu nomenament mentre que el català Tremosa s’ha unit a aquells que consideren lleig el seu progrés.

L’afer invalida exigir designar el proper president entre els caps de llista europeus

Lleig perquè és cert que Selmayer no és el primer cap de gabinet que arriba a secretari general, però sí que és l’únic cas que es coneix d’un funcionari que en només 24 hores passa de cap de gabinet a secretari general adjunt i per renúncia individual i expressa del secretari general que inesperadament vol jubilar-se abans, ocupa el càrrec de responsabilitat màxima dins el cos funcionarial. Rapidesa que ningú no ha lloat en una institució acostumada a invertir algunes hores més a resoldre els problemes de tots.

Un tema que ha amargat el mandat del president de la Comissió, que invalida de fet les justificacions per exigir als governs que acceptin designar el proper president entre els caps de llista europeus a les eleccions del 2019 i que pot trastocar la credibilitat dels qui l’han convertit en figura central de l’estratègia espanyola contra els dubtes que en matèria de drets fonamentals crea la gestió del govern de Rajoy en el pols català, tot i que de moment els portaveus de Juncker i Selmayer continuen dient que els empresonaments preventius de polítics catalans no mereixen ni una valoració.

 

Griselda Pastor és periodista. Nascuda a Tarragona, és corresponsal de la Cadenar Ser a Brussel·les des del 1998.