Els residents absents fora del Nadal i les eleccions. Gairebé ningú es recorda d’ells

Aquests dies les pantalles de televisió ens inunden amb imatges dels que tornen a casa. Un devessall d’aeroports, estacions de tren i d’autobusos, fins i tot d’àrees de servei de les autopistes a tocar les fronteres. Tampoc no hem d’oblidar l’espot d’una coneguda marca de torrons «que siempre vuelve a casa por Navidad», enguany des de Sydney (Austràlia). Una altra empresa molt coneguda de cervesa felicitava ja fa una dècada al jove Jordi Martí per la nova feina que acabava de trobar a Xangai (Xina) i per haver renovat el carnet de soci del Barça tot i saber que no podria assistir a cap partit a l’Estadi durant uns quants anys. 

També alguns partits polítics han fixat tímidament la seva mirada en els que són fora. En aquest sentit, Podemos, potser pel perfil més jove dels seus líders, votants i simpatitzants, ha estat la formació més prolífica si més no des del punt de vista estrictament comunicatiu. Ja a la seva campanya per a les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig del 2015, un dels seus anuncis picava l’ullet les mares «que sempre saben el temps que fa a Alemanya» on viuen i treballen els seus fills i filles. 

Tot sense oblidar el primer vídeo de la campanya per a les eleccions generals del 20 de desembre del mateix 2015, gravat per sempre en l’imaginari dels seguidors del Nàstic. La història de dos «granes» fins a la medul·la, Miguel un petit empresari i del seu fill Martín, que era a Viena (Àustria) perquè aquí a casa nostra «no trobava feina».

No sé si el Jordi Martí segueix o no a Xangai, gaudint encara de les dues caixes de cervesa que li enviaven cada mes. Tampoc no sé, si el Martín és a Viena o ha tornat a Tarragona a patir amb el «glorioso» Nàstic de Tarragona però sí que sé que molts segueixen a Alemanya i que molts més «vuelven a casa por Navidad» i voldrien quedar-se.

Tots tenen una cosa en comú, són els anomenats residents absents. Fora del Nadal i de les campanyes electorals pràcticament ningú se’n recorda d’ells i es converteixen la resta de l’any en residents invisibles. Diu el diccionari que l’absent és aquell «no present en un lloc» i l’invisible és algú «no susceptible de ser vist, que escapa a la vista».

Casualitats del destí, enguany han coincidit les festes amb la campanya i les eleccions del passat 21 de desembre. Unes eleccions anomenades autonòmiques però que han tingut i molt de plebiscitàries. Amb aquest escenari el vot dels residents absents ha tingut el seu espai informatiu perquè tots els partits eren conscients que els escons, com així ha estat, es podrien guanyar per un grapat de vots. No obstant això, votar a l’estranger no és ni de bon tros fàcil, a banda dels tràmits de registre al consolat i la inscripció al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), la burocràcia és un camí llarg i ple d’entrebancs de tot tipus.

Dels 17.095 tarragonins i tarragonines que figuren al cens del vot exterior, un total de 2.419 van exercir el seu dret (un 14,15%) dijous passat. Ciutadans va ser el partit més votat (606) però les formacions polítiques independentistes, Junts per Catalunya (539) i Esquerra Republicana (521), van ser l’opció majoritària. El recompte del vot dels tarragonins a l’exterior ens va deixar una sorpresa que va ocupar moltes portades. El Partit Popular (163) va aconseguir salvar l’escó del seu diputat tarragoní Alejandro Fernández gràcies als residents absents que no invisibles.

Aprofitant aquests dies de bons desitjos i millors voluntats m’agradaria que la marca de torrons faci publicitat dels que tornen a casa tots els mesos de l’any, que les dues caixes de cervesa arribin a tots els que són fora i que els nostres representants al nou Parlament de Catalunya visitin els seus electors als seus països de residència. Conèixer els seus problemes i plantejar solucions reals per als qui volen tornar i no poden hauria de ser una prioritat si no volem perdre una de les generacions més formades de la seva història després d’haver invertit molts recursos en la seva educació.

Els 17.095 tarragonins i tarragonines s’ho mereixen. Bones festes i feliç 2018.

* Periodista. Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).