Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Es busquen guionistes per a sèrie basada en fets reals i molt recents

De cinema. Si per revelar les interioritats d’una escena de menys de 3’ com és la dutxa a ‘Psicosi’ necessita una hora i mitja de documental, setmanes d’organització i astúcia pel procés bé mereixen una sèrie
Whatsapp

Encara no tres minuts, això és el que dura l’escena de la dutxa a Psicosi, una escena mítica del cinema de suspens que es va rodar durant 7 dies. Properament s’estrenarà el documental 78/52, presentat al recent Festival de Sitges, fent referència als 78 muntatges i 52 talls efectuats al moment més esgarrifós del film.

78/52 em va acabar de convèncer de la necessitat de portar a la pantalla una proesa èpica del poble català. Si per revelar les interioritats d’una escena de menys de tres minuts es necessita una hora i mitja de documental, per setmanes d’organització, de silenci i astúcia ens caldria una sèrie? Doncs fem-la, els personatges s’ho mereixen. 

Podem comprar xarop de xocolata com va fer Hitchcock per escampar-lo per sobre el cos de Marion Crane fent-lo passar per sang. Nosaltres aquesta vegada tirarem d’attrezzo. Potser l’empresa xinesa que va proporcionar les urnes al Govern de la Generalitat en té algun palet, necessitarem molta xocolata.

Pel so de la sèrie no cal que patim, els cops són fàcils de reproduir

Pel so no cal que patim, els cops són fàcils de reproduir. No caldrà tallar melons i carn per trobar l’efecte exacte que volia el director a l’hora de filmar el ganivet apropant-se a la pell. Com a molt podríem demanar el bat de beisbol al Negan de The walking dead i practicar una mica, segur que aconseguim un bon efecte. El primer pla de la mà de la protagonista quan s’agafa a la cortina és de la doble de Janet Leigh, Marli Renfro. Afortunadament no va patir cap dany als dits, ni una capsulitis... Ara potser no tindria tanta sort.

Alfred Hitchcock va dir inicialment que no volia música a l’escena, després es va deixar convèncer per Bernard Herrmann, el qual es va encarregar d’il·lustrar amb violins un moment sonor que ens evoca el terror més nu. Quina banda sonora s’hi escauria, en el nostre cas? A l’estil de La taronja mecànica mesclant música clàssica i violència? La que acompanya Jack Nicholson a La resplendor quan intenta obrir la porta del bany com si fos un policia l’1-O? O ens seguim mantenint en registres més nostrats amb el Passi-ho bé de La Trinca?

Necessitarem molts intèrprets, alguns que parlin francès amb accent d’Elna, encara que sigui per rebre la comanda i distribuir-la a través de Telegram en missatges que s’autodestrueixin en cinc segons. 

La posada en escena servirà d’homenatge als centenars d’homes i dones que van acollir i traslladar les urnes com si fos material perillós o pamflets revolucionaris en plena dictadura. Gràcies a vosaltres vam votar, gràcies a la valentia, el coratge, la discreció, la complicitat i l’esforç vam burlar els cossos policials d’un país que ho volia impedir.

Busquem guionistes, directors, actors, sang de broma, i no volem tornar-nos a trobar dins d’un col·legi envoltats de dibuixos infantils amb un nerviosisme latent que s’incrementi quan sentim «ja venen», com quan esperem l’homenatjat d’una festa sorpresa, i callem aguantant la respiració si ens sembla que s’apropa. La sorpresa va ser amarga en alguns casos, però també se la van endur els qui deien que no votaríem, potser els mateixos que pensaran que la sèrie no té cap interès.

Temas

Comentarios

Lea También