Estiueges o viatges? Tipus i maneres de passar l’estiu entretinguts

Cal tenir present a quina classe de turistes pertanyem, als improvisadors que van actualitzant el seu itinerari i el poden canviar en qualsevol moment o als organitzats que saben perfectament on anar

26 julio 2019 09:11 | Actualizado a 26 julio 2019 09:18
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El sol fet de pensar en el concepte estiu em venen al cap moltes variables. D’una els qui fan vacances i els que no, sigui per decisió pròpia o per imperatiu laboral. El meu suport al segons, parlem ara dels primers.

Una cosa és estiuejar i l’altra viatjar. El mot estiueig em transporta a aquelles cases pairals amb unes àvies encantades de cuinar per a tota la família, sempre de bon humor i còmplices dels néts i les netes. Amb un gos i uns quants gats rondant per la cuina. El temps es mesura d’una altra manera, tremendament lenta. El so dels cossos entrant a l’aigua de la piscina és la remor més recordada per aquells que s’aïllen i viuen el millor estiu de la seva vida. Com un anunci, vaja.

O aquelles parelles de mitjana edat amb roba blanca vaporosa i olor d’acabats de sortir de la dutxa permanentment, morenos a matar i amb un gosset. Aquest és l’estiueig de costa.

Els de muntanya, els que dèiem de la piscina, també estan morenos, molt.
Normalment els que estiuegen a la segona residència amb piscina viatgen en temporada baixa. 

Els que estiuegen a la segona residència amb piscina viatgen en temporada baixa

Els que no tenim més remei que fer-ho a l’agost ens trobem amb diferents escenaris:
Cues als aeroports. Cues de cotxes per pujar al vaixell amb destí a les illes balears, italianes, franceses... cues per entrar als museus, cues per tot, en definitiva.
Vagis on vagis a la tornada és molt probable que et trobis qui et diu només arribar –has anat a tal lloc i no has visitat tal cosa? Si és el millor del viatge!–. Hi hauràs de tornar! I aleshores t’explica la seva experiència de quan va fer el mateix viatge que tu però sabent escollir el millor del millor, tot el que tu no has vist, vaja.

Altres variants de les vacances comprenen els creuers. Nens gratis, ofertes per embarcar-hi el cotxe, piscina a bord, discoteca, rocòdrom, el que vulguis i bé de preu. Sàpigues però que són unes quantes hores sense poder fugir ni de la gent ni de les activitats/actuacions que hi ofereixen. Si tens la sort de tenir cabina, encara t’hi pots amagar.

Cal tenir present a quina classe de turistes pertanyem, als improvisadors que van actualitzant el seu itinerari i el poden canviar en qualsevol moment o als organitzats que saben perfectament on anar, quan i en quin ordre prefereixen fer les visites. I tot molt d’hora, clar. Als que obren uns mapes més grans que ells al mig de les places més concorregudes o als que volen passar desapercebuts...

No és senzill trobar companys de viatge, poder sorgir grans amistats o es pot acabar molt malament. Les discussions adquireixen més gravetat en funció del lluny que som de casa. Som ben estranys tots plegats.

Per una foto val tot. Com passejar-se per l’antiga central nuclear de Txernòbil 

I dels resorts? Què me’n dieu? He estat en un per motius de feina i van ser 5 dies que no sé per què no se m’obliden. Restaurants temàtics a cor què vols, piscines i platges espectaculars, alcohol il·limitat, distraccions constants, segurament perquè no et preguntis què hi ha a l’altre costat del complex, en moltes ocasions carrers sense asfaltar, carn penjada a l’aire i nens que et venen a demanar el que sigui.
També pots fer excursions en barques que reparteixen rom i et demanen que et facis petons amb la teva parella per immortalitzar el moment, et deixen tocar una estrella de mar viva i et conviden a ballar com ells. De les coses de més vergonya aliena que he presenciat.

Com veure una gran quantitat de turistes ballant al ritme de «Bomba» de King Africa amb el so saturat a la vora de l’aigua d’una platja que pretén ser paradisíaca.
Segons els influencers, per una foto val tot. Com passejar-se per l’antiga central nuclear de Txernòbil o banyar-se al Mont Neme, a Galícia, una antiga mina de wolframi que et fa caure la pell a tires, literalment, però és tan bonic que per una foto, si cal, acabo a urgències. Aquest és el nivell dels exhibicionistes de la xarxa. Si segueixen així, aviat serà la selecció natural que farà la resta, i serà d’agrair.

Comunicadora. Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.

Comentarios
Multimedia Diari